Com hem arribat fins aquí? Quan va començar, realment, a sortir-se'n tot de mare? Quina és la responsabilitat que tenim des de Catalunya? (I no parlo només dels polítics que ens han dut fins aquí, sinó també de tots nosaltres com a ciutadans).  Algú s'ho pregunta? Que ens estan repriminint per totes bandes, està claríssim. Que estem perdent molts drets adquirits i guanyats amb molt d'esforç a partir del 1975, també està molt clar (només posat en dubte pels cecs d'odi vers el poble català, molts que ni hi viuen i per tant parlen des del desconeixement absolut; però molts que sí que hi viuen i ho coneixen però els pot l'odi i la recança, i aquests, és clar, son els pitjors).

Els partits de la dreta espanyola està molt clar que continuaran l'escomesa, i no s'aturaran tan fàcilment... però nosaltres, estem realment fent-ho bé continuant amb l'absurda lluïta de banderes i l'estira i arronsa cec de planificació? Crec que és hora de reflexionar, de fer autocrítica d'una vegada per totes (tan necessària com primordial), veure on ens hem equivocat i tirar endavant d'una vegada. Que d'errors, malgrat costi admetre-ho, n'hem comès uns quants. I em dóna la sensació que ni PDECat ni ERC són capaços d'admetre'ls. I així, senyors, continuarem de cap al pou. I cada vegada més endins.

O és que no us adoneu que ens estan prenent la llengua i les institucions! Que ens ho prenen tot!