M'he assabentat de la mort de l’escriptor americà Paul Auster. La primera reacció ha estat de sorpresa inesperada, tot i que sabia que ell ja havia comentat que tenia una malaltia, però vaja, no esperava una transició tan ràpida cap a la mort.

Quan les lectures d’un escriptor t’han acompanyat i has gaudit i viscut amb elles, sempre es fa un petit buit i recordes els bons moments que t’ha fet passar amb les seves narracions. Llibres com 'Leviatán', 'Trilogia de Nova York', '4321', o un dels seus darrers llibres 'La llama immortal de Stephen Crane', que mira per on, és un regal familiar i ahir, ahir mateix, vaig començar la seva lectura...

Quina casualitat! I què en diria d’això en Paul Auster, l’escriptor compromès, mestre en el tractament de l’imprevist, dels fets casuals, inesperats, que poden modificar la vida de les persones… Des d’aquí, li vull enviar el meu record.