De vegades, la vida no va del que guanyem sinó del que hem perdut. No és el que fas, ni el que conrees qui fa qui ets. No va d’això, no es tracta d’això. De vegades, la vida consisteix, tan sols, en tot allò que has perdut i el seu conseqüent record.

Et sembla trist el destí? En certa manera ho és, però també depèn de com t’ho prenguis, perquè alguns records són l’evocació de moments molt feliços ja viscuts, i això no t’ho pren ningú.

Doncs sí, la vida no va del que guanyem sinó del que hem perdut. Potser eren petites peces que encaixaven i, al no ser-hi, ja tot perd el sentit. I això és la vida, sí, la nostra trista vida, esmicolada i desencaixada a vegades, i d’altres, acollidora en la reminiscència.