A vegades agafo el tren per anar a veure la meva àvia que viu a Girona. La veritat és que és tracta d'un trajecte relativament curt i entretingut, però sobretot és una aventura plena de misteri i sorpreses. Mai sigues si els de seguretat em faran treure la jaqueta o no, o si em requisessin l'obrellaunes que porto al clauer.
Entretots
La pitjor part però, és quan busques el teu seient i t'adones que ja hi ha algú assegut. M'he equivocat jo o és ell que s'ha despistat? I ja començo a suar per si em passa com aquella vegada, que una dóna i jo teníem el mateix seient assignat un dilluns en hora punta i vaig haver d'acabar deambulant per tot el tren en cerca i captura d'un seient buit.
La pitjor part és quan ja m'he assegut, i els diferents passatgers que es troben a prop comencen a mastegar de forma molesta, semblant al cinema quan menges crispetes.
En definitiva, la manca de comunicació i coordinació entre els treballadors, la falta de puntualitat i l'actitud despreocupada dels passatgers fan que tot plegat sembli tret d'una pel·lícula de Mr. Bean. Totalment recomanable per començar el dia amb energia.