Sentir això de la mà d'un professor de la UPF va obrir-me els ulls sobre la realitat del sistema universitari públic. Et passes l'adolescència pressionat per haver d'anar a la universitat i, arribat el moment, resulta que no tens un duro per pagar ni el pis, ni el transport, ni la matrícula.
Entretots
I les universitats públiques, que van d'accessibles i obertes per a tothom, mostren la seva vessant més elitista en programar uns horaris que t'impossibiliten compaginar una feina amb els estudis.
Gràcies, uni, per posar-m'ho fàcil! Ja ho deien ja: "Si has de treballar per estudiar, millor que no estudiïs", perquè no viuràs.