Vull expressar la meva preocupació respecte a una situació que ha tingut lloc a la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona. Segons ha transcendit, la professora d’Història de la Filosofia Antiga, que també exerceix com a degana de la facultat, ha suspès un terç dels estudiants del curs per, presumptament, haver incorregut en plagi.

Els afectats atribueixen aquesta acusació a l’ús, per part d’alguns, d’eines d’intel·ligència artificial generativa en la redacció dels seus treballs. Davant d’aquesta situació, la professora ha exigit als estudiants la seva confessió. Tot i que és comprensible que l’ús d’aquestes tecnologies generi debat en l’àmbit acadèmic, considero que aquesta decisió obre interrogants sobre la proporcionalitat de la mesura adoptada i la claredat dels criteris d’avaluació.

Les eines d’IA són cada cop més presents a la societat i, en comptes de sancionar-ne l’ús, potser seria més adequat establir pautes clares sobre com integrar-les de manera ètica i responsable en l’aprenentatge universitari. Aquesta situació posa de manifest la necessitat d’obrir un diàleg a la universitat sobre com afrontar aquests canvis tecnològics.

L’acadèmia hauria de ser un espai per a l’ensenyament crític i la innovació, no per al càstig. No sembla just penalitzar estudiants que, probablement, han utilitzat aquestes eines sense cap intenció de vulnerar normes que no sempre són prou explícites o adaptades a la realitat actual.

Convido les autoritats acadèmiques a reflexionar sobre aquest tema i a impulsar una normativa que promogui un ús formatiu i responsable de les noves tecnologies, en lloc de rebutjar-les o demonitzar-les.