La política catalana funciona fa anys damunt de tres pilars bàsics; ambigüitat, demagògia i ressentiment. Amb això anem fent camí. Els diners van cap a Espanya, Andorra o qualsevol altre lloc. Hi han informes bancaris del mes d'octubre de 2017 acreditant que varen sortir milers d'euros. Manifestants amb estelades a l'esquena, obrint comptes mirall fora.

Això els pares de la pàtria ho saben de primera mà. Els directors de CaixaBank i Sabadell, també, per això varen tocar el dos. El procés potser serà l'eterna comèdia en mans de gent de casa bona, que no se suporten entre ells, però diuen tenir full de ruta i estructures d'Estat.

El resultat de les eleccions del 12M només permet pensar que tornarem a votar. La política catalana està en atzucac. Hi ha massa gent vivint d'una república de fireta, cobrant i provocant. Molta botzina, però un motor pobre; li manca cilindrada i anem sense líquid de frens. És la revolució dels somriures.