En l'assumpte del 'bullying', la majoria de pares veuen el seu fill només com a víctima propiciatòria sense plantejar-se que ell també podria ser-ne el botxí. Però davant d'aquest hipotètic escenari, la majoria de progenitors solen mirar cap a una altra banda.

"El meu fill? Ell seria incapaç de fer això! Si l'hem educat amb tot l'amor possible! Si no li ha faltat de res!"... Potser aquí està l'arrel del problema: que els nanos d'avui dia ho tenen tot i han de cercar noves emocions per pal·liar el seu avorriment.

Ingènuament, estem convençuts que el nostre 'nen' està eximit de la crueltat que a vegades caracteritza la infantesa i l'adolescència, oblidant que en aquestes etapes no tot és innocència, tendresa i complicitat.

Però ja és hora de treure's la bena dels ulls i assumir que la nostra criatura també pot ser un tirà en potència. Deu ser molt difícil assumir el rol de víctima d'assetjament escolar però, estem realment preparats per assimilar el paper de pares d'un petit 'monstre'?