A França (com a Àustria, Holanda i Gran Bretanya) sembla que els moviments populistes (incloent aquí nacionalistes i comunistes varis) han estat frenats per les marees neoliberals (almenys per ara, no significant que siguin morts, ja que a molts indrets d'Europa són ara la segona força, per molt que pesi).

Davant el triomf dels candidats neoliberals al servei de la globalització salvatge, com Macron a França (la autoanomenada 'nova política' és més del mateix), ja han sortit sectors de l'establishment a proclamar reiteradament que una suposada ampla majoria de gent recolza l'statu quo actual i que "majoritàriament" refusa "experiments, populismes i extremismes"'. Però no obstant obliden per conveniència que la vertadera triomfadora és cada cop més l'abstenció, que si tingués representació ocuparia la major part dels parlaments. A França mateix, les eleccions legislatives recents han donat un rècord històric del 58% d'abstenció, i el 42% que va anar a votar es va repartir entre Macron i el seu moviment i la dreta conservadora, els nacionalistes del FN, l'esquerra radical de Mélenchon i d'altres. Un resultat on un 30% (en realitat, una minoria) de la població s'imposarà al 70% restant (entre abstencionistes i votants d'altres forces polítiques).

El mateix pot dir-se d'Espanya amb el triomf per majoria absoluta del PP l'any 2011, tot i només haver representat realment al 30% de la població encara que proclamessin "el recolzament de la immensa majoria d'espanyols". També passa a d'altres llocs amb elevades abstencions, i molt més a les eleccions al Parlament Europeu, el que contradiu el missatge d'un europeisme suposadament recolzat per una ampla majoria que ens volen vendre els capitostos de l'establishment.

No ens enganyem: l'abstenció és conseqüència de l'atipament de gran part de la població cap a la classe política i els grans poders econòmics. I davant aquests resultats (deixant de banda la covardia o passotisme que representa l'abstenció, que beneficia l'statu quo per raó del sistema electoral), podem plantejar-nos si els parlaments reflecteixen sempre el que realment vol la majoria de gent. ¿Potser el vot obligatori, però lliure en qualsevol sentit, per reflectir més fidelment la realitat?