Vaig escoltar els discursos que es varen pronunciar al final de la manifestació feminista del 8M celebrada a Barcelona i els vaig trobar, en la seva gran majoria, terriblement sectaris i penso que si ha de ser per discursos com aquests, el moviment feminista no guanyarà gaires nous adeptes per a la seva noble i legítima causa.

Vaig escoltar la matraca de sempre: patriarcat i més patriarcat, com a "mal de tots els mals", acompanyat en aquesta ocasió del racisme, la xenofòbia, la islamofòbia, el capitalisme, el colonialisme i, fins i tot, la llei d’Estrangeria com a culpables de la violència masclista contra les dones. I també crítiques contra totes les guerres capitalistes, perquè pel que sembla, en aquest món de guerres que no són capitalistes no n’hi deu haver pas. La criminal guerra de Putin contra Ucraïna no sé pas quina mena de guerra capitalista és.

També crítiques contra els genocidis, especialment contra el genocidi de Gaza que estaria perpetrant l’exèrcit israelià, arribant fins i tot a demanar en una de les manifestacions -crec que era a Tarragona- que es fes el boicot comercial a Israel. Jo no parlaria de "genocidi", sinó més aviat de massacre, però tant se val, perquè el grau de salvatgisme i d’humanitat és pràcticament idèntic.

Em va sobtar, en canvi, el silenci sobre règims i organitzacions islamistes que es caracteritzen per reprimir violentament les dones, ja sigui l’Iran, arran de les protestes contra l’obligatorietat de dur el vel, que van comportar la mort de molts manifestants, ja sigui la "milícia islamista" de Hamàs pels nombrosos actes de violència sexual, com violacions i tortures -reconeguts recentment per un informe de l’ONU- comesos contra dones i ostatges israelianes durant el brutal atac terrorista del 7 d’octubre, que donà lloc, precisament, a l’inici de la guerra de Gaza.