Per molt que ens adverteixin d'un perill real, els humans tenim la tendència de fer-ne cas omís. Tal com diu la dita: és com predicar al desert... Segur que durant aquesta pandèmia produïda per la COVID-19 heu pogut ser testimoni de molts de casos de gent imprudent que no han guardat la distància de seguretat o han anat pel carrer sense mascareta o portant-la mal posada.

Us explico un cas real que he viscut recentment en primera persona. Sovint vaig a comprar a una determinada botiga del barri. A la porta hi ha un cartell on diu que no estan permeses més de tres persones al seu interior. Quan hi vaig, el primer que faig és mirar per a veure quants n'hi ha. Aquell dia concret només hi havia una clienta comprant. Per tant tenia llum verda per poder-hi entrar.

Van passar només un segons quan una mare i una filla també van accedir al local. Ja en sobrava una. Al cap de pocs instants hi va entrar un client i poc després una clienta sense mascareta que en adonar-se de què no en portava es va tapar la boca amb un sobre o alguna cosa semblant. Total, sis persones, el doble de les recomanades pel propietari.

El que m'agradaria saber és el que comenten a casa aquestes persones que no van tenir la més mínima precaució, tot i l'advertència del cartell enganxat a la porta de l'establiment. Potser alguna d'aquestes persones parlarà d'imprudència... Però quan la cometen els altres.