Per Sant Jordi vaig tenir la sort de conèixer personalment en Carles Capdevila i em va signar i dedicar el seu últim llibre 'La vida que aprenc'. Em sento molt identificada amb molts dels seus articles, ja que com ell comparteixo la seva "malaltia". Llegir el seu llibre t'alliçona i t'ajuda.

Recordo que amb els ulls brillants em deia que "havíem de somriure i conservar el bon humor i, sobretot, viure la vida".

Tenir família i bons amics et dóna un suport incondicional, amb ells comparteixes bons moments, trobades i soparets i, com deia en Carles, "sempre acabes brindant per la salut".

Si no hagués estat malalta, possiblement ara no hauria fet aquest escrit, però la meva situació m'ha fet adonar i valorar moltes coses de la meva vida que abans em passaven per alt.

Moltes gràcies Carles! Moltes gràcies perquè amb els teus consells he après a estimar més la vida i m'has ajudat a tirar endavant.