Movistar + estrena aquest divendres 2 d’abril la segona i última temporada de ‘Merlí: Sapere Aude’. L’‘spin-off’ de la sèrie de TV-3 s’acomiada dels espectadors i per conèixer tots els racons del seu final l’equip de YOTELE ha volgut xerrar amb Carlos Cuevas, encarregat de donar vida a Pol Rubio protagonista de la ficció. 

¿Com parteix el teu personatge, Pol Rubio, en aquesta segona temporada de ‘Merlí: Sapere Aude’? 

Reprenem al lloc on vam acabar l’anterior. El Pol ja està assentat a la universitat i es troba còmode amb el seu grup d’amics. La temporada va marcada per una notícia molt inesperada de caràcter personal que canviarà el desenvolupament de la seva vida. Haurà de pujar un esglaó de maduresa obligadament i enfrontar-se a coses que no tenia en la primera temporada. 

Una de les relacions fonamentals de la sèrie és l’amistat entre Pol i Bolaño. ¿Com continuarà la seva amistat professora-alumne? 

Pol i Bolaño continuaran trobant-se fora de les aules, perquè són una mica iguals. Tots dos estan passant per un moment complicat en la seva vida. És una mica la lectura que, tinguis 20 o 50 anys, la vida et va donant garrotades. Tots dos estan en un moment complicat i difícil i s’aniran trobant fora de classe. 

¿Com serà la relació del Pol amb l’amor? 

El Pol s’enamorarà aquesta temporada, i li passa perquè no pot fer res més que claudicar davant el personatge de l’Axel. És una relació madura i diferent de les anteriors. Es trobarà amb algú que ho té clar. El Pol està en un moment personal complicat i tindrà molts dubtes, però el que li estan posant al davant és de molta més qualitat que les anteriors relacions sexoafectives que ha tingut. 

¿L’Axel marcarà molt la vida del Pol?

Sí, és un tio més adult perquè és una cosa que no havia tingut a prop i l’ajuda a créixer molt. 

¿Continuarà descobrint el teu personatge la seva sexualitat en aquesta segona temporada? 

Descobrim altres facetes del personatge. La primera temporada és un descobriment més afectivosexual i en aquesta és més personal i afectiu. Està en un altre moment. El que li passa en el primer capítol condicionarà la seva sexualitat en tota la temporada, però crec que explorarà altres vies. 

¿Creus que el retrat de la bisexualitat masculina que fa la sèrie és encertat? 

Crec que tot el que sigui visibilitzar la sexualitat sense estigmatitzar-la és guai. És un reflex de la societat. La manera de visibilitzar és fer-ho sense prejudicis. 

Una de les notícies que més va cridar l’atenció sobre la nova temporada va ser la baixa de David Solans, que interpreta el Bruno. ¿Creus que és una decisió encertada per a la línia argumental? 

Jo no hi tinc res a dir ni prenc les decisions a nivell de guió en aquesta sèrie, ni a nivell de producció. Em limito a assumir els guions que m’arriben. En l’aspecte personal puc tenir la meva opinió. El que crec és que en aquesta sèrie s’han d’explicar noves relacions i deixar enrere l’etapa de l’institut. 

Has hagut d’interpretar escenes que, probablement, a molts espectadors els han pogut ajudar pels assumptes que es tractaven, especialment sobre el descobriment de la sexualitat. ¿Com has viscut aquesta faceta de la teva feina? 

Agraït per la qualitat dels guions i amb la màxima humilitat del món. Confiant en la teva feina i en la teva intuïció. És molt maco quan rodes escenes que són creïbles i boniques. 

¿Et podia afegir certa pressió? 

No. Quan em passen coses maques les visc bé i no amb pressió. 

Amb aquesta segona tanda d’episodis es tanca la sèrie. ¿Creus que l’univers ‘Merlí’ ha arribat a la fi? 

Jo crec que hi ha una sensació general que s’ha complert un cicle. Aquesta és una sèrie que va néixer d’una altra en què el protagonista era mort. M’ho espero tot. Si d’aquí uns anys es decideix refer la sèrie amb un altre personatge podria ser. Crec que aquest és un final rodó de la sèrie del Pol. 

¿Què ha suposat per a tu la bomba, fins i tot internacional, que ha sigut ‘Merlí’? 

El ‘boom’ internacional m’és una mica igual. Em permet treballar amb gent d’altres països. El que per a mi ha suposat és passar d’una faceta més juvenil a un actor adult amb un personatge maco en què se m’ha permès treballar i gravar molt i viure moltes situacions.