Després de la seva primera presa de contacte amb el plató de 'Supervivientes' dijous passat, Isabel Pantoja va viure ahir a la nit el seu segon assalt en el programa per enfrontar-se a les opinions dels col·laboradors i al seu pas pels Cayos Cochinos. En l’últim ‘Connexión Honduras’,que va girar entorn de l’aventura de la tonadillera pel ‘reality show’, l’artista va aprofitar, a més, per revelar com va anar la seva tornada a Cantora després d’haver estat prop de tres mesos sense trepitjar casa seva.
Molt emocionada, Pantoja va compartir amb tota l’audiència com va ser el retrobament amb la seva mare, que passa un delicat estat de salut: "Quan la vaig deixar estava bastant malaltona i quan he tornat m’ha reconegut perfectament. Per a ella, jo estava cantant a Amèrica. Quan li vaig dir que era la Maribel i que ja no marxaria més, va començar a plorar i es va abraçar a mi. Amb això, ja he guanyat tot el que havia de guanyar".
La supervivent només va tenir paraules d’agraïment i admiració cap a la seva progenitora: "Soc feliç de ser el que soc, perquè ho soc gràcies a la meva mare. Va veure en mi des de petita les qualitats que tenia, l’hi dec a ella, perquè ha sigut una mare exemplar". "D’ella he après tot el que soc com a dona, com a mare, com a filla, com a amiga. Li vaig fer cas en tot, el que deia la meva mare anava a missa", va assegurar amb llàgrimes als ulls.
Pantoja: "Me’n vaig anar en contra de la voluntat de la meva gent"
Respecte al conflicte entre els seus fills, Pantoja va preferir no fer cap declaració i es va limitar a assegurar que la relació entre tots dos tornarà a encarrilar-se. A més, va afirmar que durant la nit de dijous no va rebre gairebé informació del que havia passat a Espanya durant la seva absència: "Els meus fills se’n van anar a treballar aquella mateixa nit i jo me’n vaig anar l’endemà cap a casa meva".
D’altra banda, va assenyalar que els seus germans no han vist el seu pas pel concurs perquè "haguessin patit molt". "S’assabentaven de com estava i res més", va confirmar la tonadillera abans de compartir les circumstàncies en les quals se’n va anar a Hondures: "Hi vaig anar amb la il·lusió més gran del món en contra de la voluntat de tota la meva gent, perquè vaig ser jo qui vaig prendre la decisió. M’agradava, ho veia des de casa meva tot tan bonic i tan preciós... Volia passar aquesta aventura, no pensava a guanyar ni en el maletí".