Ana Rosa Quintana se’n va anar divendres passat de vacances tancant la temporada com a líder d’audiència. El programa que presenta cada matí continua sent l’opció favorita de l’audiència i ha registrat una mitjana del 19,1% de quota de pantalla i 617.000 espectadors, el seu millor resultat dels quatre últims anys.

En una entrevista amb YOTELE, la periodista ha fet balanç dels últims mesos i ha revelat en què li ha canviat la vida des que va deixar de ser productora del format. A més, ha opinat sobre la polèmica entrevista a Arnaldo Otegi a TVE i ha valorat la cobertura que es va fer del cas Julen. 

¿Com valores tornar a liderar a la franja del matí?

Primer, és una satisfacció. No només meva, sinó de tot l’equip, que treballen amb una altra alegria. Sobretot, el més important de liderar és que et dona llibertat per treballar. Quan l’audiència no et segueix, comences a preguntar-te què està passant, què fas malament, a moure coses... Treballem amb la llibertat d’apostar pels nostres temes, no mirar a cap banda, anar a la nostra, i això és molt gratificant. S’ha de tenir respecte pels espectadors perquè els programes estan fets per a ells. S’ha de tenir la humilitat d’escoltar i la intuïció de saber què és el que preocupa la gent.

¿Existeix alguna norma per evitar acomodar-se?

A mi no em deixen. M’agradaria, però no. Tinc uns cracs que em mantenen en tensió. 

¿Els de dalt?

No. Puc estar mesos sense veure’ls. La directora, la productora executiva i els nois, que estan en ebullició i sempre amb propostes i idees, són alguns d’aquests cracs.

Un canvi significatiu a ‘El programa de Ana Rosa’ ha sigut el ritme. Res dura massa temps...

Això és mèrit d’Àngels Juan, la directora del programa. Al final, el ritme el marca el director del programa. Un dia li vaig dir una cosa que li va fer gràcia però és així. Tinc un rellotge a la panxa que m’anuncia quan alguna cosa deixa d’interessar o cal donar-li més temps de l’estipulat a un tema. Quan estic fent una entrevista, sento quan s’acaba o quan no està gaire bé, però està a punt de sorgir alguna cosa bona. Però això es té o no. 

¿I no tens la pressió del contingut que ve després?

No.

Al final, hi cap tot...

O no. Si cau alguna cosa, doncs ha caigut. No pots deixar que et caigui alguna cosa per a la qual tu has tingut una persona citada i que ha costat molta feina tenir-la. S’ha de tenir un respecte pels convidats, però moltes vegades és una feina perquè hi ha uns companys que han estat treballant en un contingut moltes hores, però si sorgeix una altra cosa... El programa es fa cada dia i cada hora. Hem canviat sobre la marxa.

Vas deixar de ser productora, ¿com has notat el canvi?

Soc més feliç. La meva vida és molt millor. Ara acabo el programa i de vegades tinc dinars amb companys o amb polítics, com qualsevol món que vol estar informat, i després me’n vaig a casa meva a una hora prudencial i veig els meus fills, que ja tenen un nivell d’exigència en els estudis. 

Però sempre has sabut fer equip i delegar part de la feina...

Sí, però quan era productora, potser hi havia dies en què arribava a casa a les nou del vespre. Ara m’he proposat que no arribo a casa més tard de les sis. He guanyat molt en qualitat de vida. I, sobretot, un dels motius pels quals vaig decidir vendre les meves accions (a Cuarzo Producciones) és per l’edat dels meus fills. S’hi ha d’estar molt a sobre perquè són preadolescents.

¿Què pensa quan diuen que vostè és una líder d’opinió amb molta influència en l’audiència? 

Ja m’agradaria. Nosaltres reivindiquem coses, opino el que em dona la gana, però no em fan cas. Moltes vegades es confon influència amb ser conegut.

Moltes persones van dir que la vaga del 8-M va triomfar perquè “l’Ana Rosa la va fer”.

Això va ser molt important. Aquí et dono la raó. No perquè jo el deixés, sinó perquè el vam deixar moltes: Pepa Bueno, Susanna Griso...   La meva proposta va ser diferent perquè deixar el programa perquè el fes un home no em sembla gaire vaga. Cada empresa va prendre una opció. Això de les comunicadores, en general, va ser molt important perquè vam ser les que ho vam moure tot.

Hi ha qui opina que no s’ha de dinar amb polítics i per mantenir la distància.

És que no és veritat. S’ha d’agafar distància, sí, però no és veritat que no dinin amb polítics.

Fa uns dies, TVE va ser el centre de la polèmica per l’entrevista a Arnaldo Otegui. ¿Ets favorable a entrevistar-lo?

Soc favorable a anar-me’n a l’infern a entrevistar a qui sigui. Crec que els periodistes no entrevistem monges de clausura. Els periodistes hem de tenir contacte amb el més alt, el més baix i el del mig a la recerca de la informació i de la veritat. No tinc problemes a entrevistar ningú. 

La polèmica d’Arnaldo Otegi a TVE com a líder polític no m’agrada. M’agradaria més una entrevista com a exmembre d’ETA, paio que ha sigut a la presó, que ha participat en un segrest... I això que penso els companys de TVE ho han fet bé. Mai en ma vida censuraré ningú per fer l’entrevista que sigui perquè jo en faria qualsevol.

A tu t’han donat pals quan ha fet altres entrevistes polèmiques... 

Això va amb el sou de treballar a la televisió. Si treballes en un diari, és tot fenomenal. Si fas el mateix en televisió, és fatal.

¿Creus que existeix una doble vara de mesurar?

Completament. Tot i que cada vegada menys.

¿I amb tu?

Amb mi especialment.

¿I ho tens assumit?

M’és exactament igual. Jo faig el que crec que he de fer com a periodista. El que opini l’audiència, m’importa molt. El que opinin els que volen donar lliçons, m’importa menys.

Som periodistes, cada un té la seva consciència. De vegades fem coses bé, d’altres malament. De vegades ens equivoquem. Seria incapaç de dir-li a cap company de cap mitjà el que ha de fer o no. No ho he fet mai en la meva vida professional, i són molts anys.

¿Què és per a tu ‘El programa de Ana Rosa’ en la teva carrera?

Part de la meva vida. Com a periodista, crec que fem millor periodisme cada dia. Més lliures, més independents, amb menys lligams... Crec que hem aconseguit, per exemple, en política, tenir la taula més plural, més independent i que estan representades totes les sensibilitats. Per a mi, això és un èxit d’aquest programa.

Moltes persones van criticar la cobertura que les cadenes de televisió van fer del ‘cas Julen’, ¿entens la crítica?

Crec que les televisions vam fer una cobertura molt respectuosa i en una tema del qual tot Espanya estava pendent. Penso que això és el que hem de fer els periodistes. No era un interès, era un sentiment.

¿T’han agafat per sorpresa els resultats de ‘Supervivientes’?

Però, ¿com m’havia de pensar que Isabel Pantoja seria allà tallant-se la cua? Li dediquem el mateix espai de sempre. Penso que n’hi hauríem de donar més, però la directora s’‘engoril·la’ amb la política, que ha sigut la gran protagonista de tota aquesta temporada.

Màxim Huerta estrenarà d’aquí poc programa a TVE. ¿Què li sembla el seu fitxatge?

Me n’alegro un munt perquè em sembla que s’ha sigut molt injust amb ell. Han tingut lloc altres situacions al Govern similars que no han tingut aquest final. El Màxim va tenir un plet perquè no estava d’acord amb Hisenda, com va fer molta gent, i el va perdre. No ho va amagar, ni no va pagar. Senzillament, no estava d’acord amb un criteri. Va ser injust. Si en comptes de ser periodista hagués sigut astronauta, no li hauria passat.

¿I si no hagués sigut algú de la tele? 

Si hagués sigut editorialista d’un diari, això no hauria passat. Això ens passa als de la tele.

Ara alguns insinuen que el PSOE l’ha col·locat allà...

¿A què s’havia dedicat en els últims 10 anys? És que...

Has enviat un missatge a Susanna Griso en directe per la mort de la seva germana. Això demostra que, més enllà de rivals televisives, hi ha un cert respecte i afecte... 

No té res a veure. La Susanna i jo hem treballat molts anys a la mateixa cadena. Ens maquillàvem juntes. Ens vam embarassar pràcticament alhora. Ara, ella està a Antena 3 i jo, a Telecinco.

Hi ha una figura controvertida al teu programa: Eduardo Inda. Polèmica per a polítics i per a professionals, que critiquen que col·labori en programes com el teu. ¿Com defenses la presència al teu programa?

Crec que el meu programa és el més plural de tots. Hi ha Inda, Monedero, Carmona, María Claver... És un programa en el qual pràcticament tots els mitjans de comunicació tenen un representant i jo soc una dona de pau i de consens. Mai he opinat de cap company i ho podeu mirar a l’hemeroteca, i no ho faré. Igual que tinc respecte pels altres, crec que el tenen amb mi. El que em sembla inacceptable és que un polític opini qui he d’asseure a la meva taula. I per aquí no hi passaré.

¿Tens alguna cosa prevista per a la temporada que ve?

Sempre hi ha novetats. Ja estem parlant amb alguna incorporació de contertuliana, però encara no ens hi hem posat. Ara estan molt entretinguts preparant el programa del Joaquín. Em tenen molt abandonada. 

¿Teniu pensat canviar els grafismes?

L’acabem de canviar i ens agrada molt, però com que ara jo no soc productora... Ara vinc de reineta.

¿Mai t’han temptat per entrar en política?

Alguna insinuació he tingut. Si hagués volgut ser política o actriu, ho hauria sigut, però jo soc el que vull ser és periodista. També et dic que no hauria sigut una mala política. 

¿Qui et va temptar?

Es diu el pecat, però no el pecador.

¿I això d’actriu?

M’espanta. Podria ser qualsevol cosa menys actriu, hostessa i ser a la finestreta d’un banc.

¿T’agrada la rutina?

No. La rutina no m’agrada. Aquesta professió és meravellosa perquè cap dia és igual. Mai saps el que passarà, i això és el que manté l’adrenalina i l’emoció. Per això mai faria un programa gravat.

¿Què has deixat pendent durant l’hivern per fer aquest estiu?

Veure sèries com ‘Years and years’ i ‘Big little lies’ i acabar-ne d’altres com ‘El caso Alcàsser’. També reprendré sèries de Mediaset que no he vist i les veuré a la web. I després posar-me amb els llibres que tinc apartats, veure amics, sortir, anar a dormir tardíssim...

¿Quina ha sigut l’última sèrie que has vist sencera?

‘La casa de les flores’. Em va encantar. Aquesta va ser l’últim estiu, però n’he vist d’altres durant Setmana Santa.

¿Creus que la gent encara qüestiona ‘El programa de Ana Rosa’ perquè també comenta ‘Supervivientes’ y ‘Gran Hermano’?

No, i la prova són els resultats que hem tingut aquest any. I sobretot que hem liderat a totes les seccions. La gent és llestíssima i entén que quatre hores i mitja de programa passa com en la vida. Estàs una estona parlant del casament de Belén Esteban, del que t’ha dit la teva mare... 

La televisió és com la publicitat: les coses passen d’un moment a l’altre i no se li ha de donar tant dramatisme. Puc fer política i la gent entén molt bé que hi ha canvis perquè entren nous contertulians o et mous a un altre escenari. El meu programa és molt visual. No s’ha d’explicar res. Agraeixo quan arriba el moment del ‘reality’ perquè és com “riurem una estona” i l’espectador també ho agraeix.