La limitació de preus al lloguer que s’aplica a Catalunya des de fa més d’un any va portar al mateix paquet de mesures la declaració de zones tensionades i la nova qualificació de gran tenidor per a aquells propietaris a partir de cinc unitats residencials en les àrees esmentades, sense importar el seu preu, o per als que sumessin més de 1.500 metres quadrats en pisos. Aquesta etiqueta, que tracta igual a efectes legals grans fons d’inversió que petits propietaris que moltes vegades han heretat un discret patrimoni o l’han adquirit amb esforç per arrodonir ingressos, està portant infinitat de dubtes i consultes a les patronals, gestors, administradors de finques i serveis jurídics, expliquen diverses fonts. Però també un gradual moviment de venda de vivendes no només per part de grans operadors, sinó també dels que no volen ser petits grans tenidors, per la connotació negativa que s’ha donat al concepte i per la "indefensió jurídica" que aprecien. L’efecte ha contribuït a la pèrdua d’estoc de vivenda de lloguer, que pateix en especial la capital catalana.