Ja sabem quePablo Motosbasa el seu programa i el seu plató d'El hormiguero(A-3 TV) en una gran plataforma espumosa al servei de la publicitat i de l'agitprop. Hi van passant criatures per ser entrevistades, però més que fer entrevistes el que en realitat fa és promocionar alguna cosa, fins i tot una marca de cascos musicals o una discoteca eivissenca, com la nit que va convidar el punxadiscosDavid Guetta.És una estratègia intel·ligent i sobretot curiosa:Motostransforma en vistosa i espectacular pirotècnia el vell ofici de publicista o impulsor de vendes. A vegades, no obstant, el desaprofitament de la criatura que penetra al plató arriba a cotes que fan posar vermell. És el cas aquest setmana de l'actorRobert Englund.Venia a promocionar una interessant pel·lícula tituladaDe mayor quiero ser soldado que, fins i tot abans d'estrenar-se, ha generat polèmica. Es tracta de la història d'un nen teleaddicte, un xaval que consumeix tanta televisió -programes de manifesta violència sobretot- que el seu cervell queda colonitzat completament i l'únic que vol ser de gran és unkiller, un ferotge element armat fins a les dents. En aquesta pel·lículaRobert Englundfa el paper de psicòleg del nen; o sigui, que la conversa ambEnglundsobre un tema tan televisiu hauria estat lluminosa. LamentablementMotos, fins i tot contravenint la seva pròpia estratègia de publicitar el film, va passar de l'assumpte olímpicament. Només en vam sentir una breu pinzellada, una pregunta del tot superficial i extemporània, quan li va dir:«¿Aquest film és més terrorífic que les teves nou pel·lícules com a Freddy Krueguer?», i automàticamentMotosva treure aquells guants amb les ungles de navalla, aquells dits de ganivet, i va basar tot l'espectacle a reviure l'antiga saga fílmica deMalson a Elm Street. ¡Ah! Trist, miop, colossal desaprofitament.