No deixa de sorprendre'm que una criatura de l'estatus econòmic i social d'Ana Obregóntambé s'hagi prestat a l'exposició pública de les seves vísceres més íntimes (Ana Obregón en La Caja del Sálvame Deluxe, T-5). El seu cas és meditable. No sembla que aquesta exhibició dels seus òrgans a la llum dels focus delcontenidor -sessió que acaba de protagonitzar a T-5- sigui per necessitats econòmiques. És a dir, que al món hi ha un altre tipus de fam: la fam de tele, la imperiosa necessitat de sortir per televisió fins i tot a costa que et facin una autòpsia combinada sobre el cor i l'ànima, a cops de pic i pala.