Els somnis són per viure'ls. Això devia pensar Vanesa Martín amb només 23 anys quan va aterrar a Madrid amb pocs diners, la guitarra a l'esquena, les seves primeres cançons impacients de vida, la beneïda inconsciència dels joves somiadors i la maleta carregada de fantasies. "Jo somiava dedicar-me a això i alguna cosa en mi sempre em deia que ho aconseguiria. És primordial confiar en un mateix, ser perseverant i tenir alguna cosa diferent".