Gumersindo Fuensalida, maquillador de morts, entra un matí al vàter de la seva modesta casa de Madrid. Un cop d’aire li barra la porta, de manera que no pot sortir. Treu el cap al carrer per una finestreta, veurà passar gent i gremis i en va els demanarà ajuda, mentre en vers es dol del seu trist captiveri.