Andrés Contreras ha matinat el matí d’aquest dimecres però en realitat no ha matinat.  Ha viatjat al Senat des de Xàbia (València) per ser testimoni de la votació de la reforma del Codi Penal de trànsit per la qual ha lluitat durant anys junt amb molts altres ciclistes. Però en realitat no ha matinat perquè amb prou feines dorm des que una dona borratxa i drogada el va atropellar un diumenge de maig del 2017 a l’Oliva (València), juntament amb un grup de ciclistes.

L’insomni permanent a causa dels danys cerebrals és una de les innombrables seqüeles que ha tingut i haurà de suportar potser per tota la vida. També l’epilèpsia."Tíbia trencada, la ròtula esquerra, els dos fèmurs fracturats, l’húmer esquerre. Vaig tenir dues parades cardíaques, un pneumotòrax, el fetge malament, les costelles i tota la cara fracturada. A part que sortien líquids del cervell i vaig tenir tres hematomes cerebrals".

Un 'iron man' en sentit literal

És només un petit resum del seu comunicat mèdic. Podria seguir amb la llista. Des d’aquell fatídic matí, ha passat la meitat de la seva vida als hospitals per reconstruir-se sencer. Ho està aconseguint. Les radiografies i escàners guardats al seu mòbil mostren una esgarrifosa col·lecció de claus i xapes. "Soc tot un ‘iron man’ en el sentit literal", diu, fent broma.

El cop físic va ser terrible però el psicològic va ser pitjor. Entre els tres morts en el mateix atropellament hi havia el seu pare, campió d’Espanya de ciclisme el 1985, i dos amics. Potser per això no li hagi importat agafar el cotxe de matinada i tot i que li acaben d’operar el genoll (per enèsima vegada) ha creuat mig Espanya per veure el fruit de la campanya #PorUnaLeyJusta empresa per Anna González, la vídua d’un ciclista atropellat per un camioner que va fugir.

"Per a mi és molt important anar a presenciar la votació en què es reforma el Codi Penal, ja no només per a ciclistes sinó per a tots els que circulem a la via pública, per a la nostra seguretat. És important perquè ho faig pel meu pare, que va morir, al meu costat. Pels meus dos companys que també van morir al meu costat", ens explica mentre condueix cap a Madrid.

No recorda res

D’aquell terrible matí no recorda res. Són les trampes que ens posa la memòria per ajudar-nos. Gairebé dos anys després aparenta estar recuperat. "Quan ho vius en primera persona és una cosa esgarrifosa i superar-ho ha sigut increïble, tant psicològicament com físicament. El dolor sofert és d’un altre món", diu amb un sorprenent tranquil·litat, mentre explica com continua veient diàriament el comportament "esgarrifós" de molts conductors.

Quan acabi la rastellera d’operacions espera poder tornar a pujar a la bicicleta. Confia que gràcies a la nova llei i a la conscienciació dels conductors sigui menys perillós.

A la persona que va matar el seu pare i el va deixar tocat per tota la vida no li desitja res dolent. Només que no torni a empunyar el volant. Una quimera, perquè amb la llei vigent en el moment del sinistre no li cauran gaire més de dos anys de presó (que amb prou feines complirà) i una suspensió del carnet tampoc gaire prolongada. Això, quan se celebri el judici, és clar. Ara circula lliurement malgrat tenir altres antecedents per conducció sota els efectes de l’alcohol. Amb la nova llei a persones que protagonitzin actes similars podran caure’ls fins a nou anys de presó.

 A l’Andrés, l’alcohol i la droga que va prendre la presumpta homicida el van condemnar físicament per tota la vida, però al seu cap ja ho ha superat. "Durant el viatge m’ha acompanyat la lluna plena, la més lluminosa dels últims set anys, la que li agradava tant al meu pare", ens explica radiant a la seva arribada.