L’ex-directora general de la DGT María Seguí assegura que la seva proposta del 2013 de rebaixar el límit de velocitat a les carreteres secundàries es va quedar al calaix perquè des del Ministeri de l’Interior van argumentar que no era el moment adequat. "Va ser un acte de covardia política total".

En declaracions a Efe, Seguí, la màxima responsable de Trànsit entre el 2012 i el 2015, deixa clar que qualsevol tècnic o expert en seguretat viària no té cap dubte de l’impacte de la velocitat en els morts i ferits greus en accident de trànsit i que, per tant, de manera "rigorosa" i "objectiva" aixecar el peu de l’accelerador disminueix el risc i els morts.

"Tant de bo aquest Consell de Ministres digui: ‘Que es faci el que és bo', i no tingui pànic a revolucionar un assumpte que afecta tot el país", desitja Seguí, després que l’actual cap de la DGT, Pere Navarro, posés ahir sobre la taula de nou la proposta de reduir els límits de velocitat a les carreteres secundàries per aturar la sinistralitat.

La idea de Seguí era clara: augmentar el límit de velocitat fins a 130 quilòmetres per hora en determinats trams d’autopista amb unes condicions favorables i reduir-lo a les carreteres secundàries, on es produeixen el 80% dels accidents.

"Qualsevol persona que arriba a la DGT amb perspectiva tècnica sap que la institució té la clau del control de la velocitat i és veritat que en ocasions s’ha fet servir pel broc gros, però, si aquest ressort s’utilitza bé, no s’ha de tenir pànic", defensa l’exdirectora, que també aposta per fer arribar a la ciutadania la informació de manera "creïble, transparent i amb pedagogia".

Multitud d’estudis

Ella va encarregar una multitud de treballs, entre ells un informe exhaustiu, "elaborat per gent de la DGT, amb rigor i criteri," en el qual es va analitzar "tot" respecte a la velocitat en secundàries, des del flux del trànsit per trams en aquestes vies secundàries a la sinistralitat, l’estalvi que suposaria a les arques públiques en consideració a ferits o els punts mal senyalitzats.

"Navarro ho té tot fet", fa broma Seguí, abans de recordar a Efe que aquest informe va ser avalat el 2013 pel Consell Superior de Trànsit, un òrgan consultiu integrat per les diferents administracions i organitzacions professionals, econòmiques i socials del sector.

Els canvis proposats –es parlava de canvis de velocitat en autopistes, secundàries, ciutat, però també de ciclistes i vianants– s’incloïen en un esborrany de reglament de circulació que mai va veure la llum i continua dormint als calaixos d’Interior.

El primer "pal" l’hi va donar el Consell d’Estat del 2015, recorda Seguí. Asseguraven que era "una reaccionària transformació" que no hauria d’anar amb el paraigua d’un reglament, sinó amb el d’una nova llei de mobilitat.

"El sector polític es va limitar a utilitzar aquestes al·legacions com una arma i per fer soroll, no per buscar una solució", retreu Seguí, que va voler, no obstant, tirar endavant el reglament amb el suport de l’Executiu central, però que també es va trobar amb la seva resistència de moment polític preelectoral.

I afegeix: "L’argument és que no era el moment. Crec que tot va ser un acte de covardia política total".

Seguí manté que els informes estan fets i que tothom sap que els límits en secundàries estan "obsolets", la qual cosa no significa que s’hagi d’homogeneïtzar, perquè, si s’incentiva els titulars d’aquestes carreteres –són més d’un miler, des d’ajuntaments a diputacions o mancomunitats–, es pot aconseguir que una via ben conservada no hagi d’estar necessàriament limitada a 80.

Tampoc veu amb bons ulls "inundar" de radars les carreteres.