«Sento impotència, l’aigua ho va arrasar tot»: parlen els afectats per les inundacions de Terrassa

«En tres minuts l’aigua s’ho va endur tot per davant». Aquest és el retrat compartit pel veïnat afectat per les intenses pluges que van acabar amb diverses zones inundades a Terrassa, com són els carrers que configuren la ronda de Ponent, situada davant de la riera del Palau. Es tracta de l’enclavament egarenc del barri de la Maurina més afectat, on s’estima que van caure uns 100 litres d’aigua en menys d’una hora. Allà continuen dempeus les obres, dels veïns afectats, amb rasclet, pales, mangueres, galledes, sacs. En resum, qualsevol estri quotidià que els permetés alliberar el fang que va eclipsar tots els locals, vivendes i garatges situats a les plantes baixes dels edificis de davant la riera. «Va ser com un terrible terratrèmol. Ahir veies com veïns ploraven desesperadament, avui sento molta impotència», exclama esperançat i amb ulls emotius Antonio Ramírez, propietari del taller de cotxes VSMotor, un dels locals més damnificats pel xàfec. L’Antonio, que és amo del taller des de fa 20 anys, explica que quan van reaccionar davant la pluja pràcticament tots els racons del local havien sigut envaïts per l’aigua: «Més de mig metre d’aigua va inundar tot el local fins a l’armari més amagat de dins de l’oficina. Tot eren dolls d’aigua» i afegeix: «Intentàvem tancar la porta, però la força de la pressió de l’aigua era tan forta que era totalment impossible». Marisol Maquilón, veïna d’un baix completament afectada per l’aigua, compara la seva vivenda amb un «canal». «Tot era aigua. Em vaig quedar paralitzada». «¿Què faig? ¿Què faig?», es preguntava a ella mateixa, «no sabia ni per on començar», explica amb encara un palpable nerviosisme al cos. «Va ser terrible», recorda, i afegeix que «no va parar de treure aigua fins a les dues de la matinada». No obstant, Maquilón també celebra l’ajuda recíproca entre veïns: «Em sentia estancada quan estava sola». Per sort, «quan va acabar la pluja els veïns ens vam ajudar». Per la seva banda, David Suárez, un altre veí a prop de la riera de Palau, ha batejat el carrer de Sòria com ‘la gran piscina’: «Hi havia cotxes flotant, motos que se les emportava el corrent i xocaven contra la parada de l’autobús i pals de fusta de centenars de quilos arrossegats per l’aigua més de 300 metres carrer a baix». Suárez lamenta que «no és la primera ocasió que els entra aigua a casa» i que el «desastre» s’hauria pogut salvar: «La zona ha d’estar preparada, ja que el clavegueram no té prou força per empassar-se el flux d’aigua i la riera s’hauria de repensar». Clama que són unes mesures «bàsiques que els veïns han denunciat durant més de 20 anys», però manifesta que «a la perifèria queden una mica oblidats». «Primer la riuada del 62, ara aquesta» Manel Salvador i Rosa Raich són una parella a qui el garatge se’ls va quedar inundat per complet. Salvador, de 74 anys, explica que l’escena li recorda la riuada del 25 de setembre de 1962. «Va ser aquí mateix. Vivíem aquí i el garatge va quedar completament tapat per aigua. Ara ha sigut molt menys, sí, però és evident que el problema no s’ha resolt». La Rosa i el Manel, tots dos jubilats, expliquen que eren a Blanes (Girona) durant la tempesta a la cocapital i aquest dimecres al matí ha tornat a casa, on s’han trobat uns 10 centímetres de fang al pàrquing: «I això que estava la porta tancada», lamenta la Rosa. Miguel Caro és un altre veí de la ciutat vallesana, que no ha patit afectacions per les pluges. Aquest matí, ha vist els veïns treballant en els desperfectes i ha decidit passar-lo allà, ajudant. «Els ha tocat a ells, però podria ser un altre perfectament. Tothom hauria d’estar ajudant. Això no es tria, és desconsolació i impotència. Si no ho fem nosaltres, ¿qui ho farà?» Es pregunta amb un somriure d’esperança. Resposta municipal Aquest dimecres, dia 14 de juny, l’ajuntament ha habilitat un punt per atendre i acompanyar els afectats als serveis centrals de l’Oficina d’Atenció Ciutadana, a la plaça de Didó. «Serà el temps que sigui necessari», afirma. La regidora Patrícia Reche afirma que s’està fent l’avaluació dels danys. Tant tècnics com arquitectes municipals han revisat edificis i baixos, i el primer balanç confirma que l’àrea més afectada va ser la ronda de Ponent. De la mateixa manera, la regidora en funcions posa en valor l’existència de rieres, recordant l’impacte que van tenir a Terrassa les riuades de 1962: «Són indispensables perquè l’aigua no corri per la ciutat», destaca. Més notícies de Terrassa a l’edició local d’EL PERIÓDICO

El més llegit