Alcaraz se cita amb Tiafoe per continuar fent història

Aquest Obert dels Estats Units estava fins ara marcat pel comiat de Serena Williams del tennis. La campiona va triar no parlar de retirada sinó d’«evolució». I potser, segurament, és la paraula de l’any a Nova York, especialment després de veure els quarts de final entre Carlos Alcaraz i Jannik Sinner, un partit espectacular, èpic, brutal i vibrant en què es va sentir la història gestant-se a Nova York i en què, escrivint els dos tennistes els seus noms amb majúscules, el que ho va fer amb lletres d’or va ser l’espanyol. Després d’un partit titànic en el qual per arribar al 6-3, 6-7 (9-7), 6-7 (7-0), 7-5 i 6-3 van caldre cinc hores i quart (que el converteixen en el segon més llarg disputat mai a Flushing Meadows i el que més tard va acabar en la història del torneig novaiorquès, gairebé a les tres de la matinada), Alcaraz arribava als 19 anys a les seves primeres semifinals d’un gran, en què aquest divendres s’enfronta al nord-americà Frances Tiafoe. El partit començarà a la 1 de la matinada (hora catalana), sempre que no s’allargui gaire la primera semifinal que enfronta a Karen Khachanov i Casper Ruud (es pot veure a Eurosport). Ningú tan jove havia aconseguit arribar a una semifinal en un Grand Slam des que Rafael Nadal va arribar a les de Roland Garros el 2005, i a Nova York des que ho va fer Pete Sampras el 1990. I manté ara vives les esperances d’Alcaraz, número 3 del món, conqueridor de quatre títols aquest any i guanyador de més partits que ningú en aquest curs (49), de continuar fent historia. Perquè si el d’El Palmar arriba a la final pot conquerir no només el seu primer gran, sinó també convertir-se en el més jove número 1 (guanyi o perdi si el seu rival en aquesta final no fos Casper Ruud, només si guanya si s’enfronta al noruec). «Això és l’evolució de l’esport» NadalSamprasmés jove número 1 si el seu rival en aquesta final no fos Casper Ruudsi guanya si s’enfronta al noruecLa història, en qualsevol cas, ja està feta. Era impossible no veure-ho a la pista Arthur Ashe, escenari d’un partit que Alcaraz sap que és per ara «el millor» de la seva carrera i que ja s’ha col·locat als annals dels millors viscuts mai a Nova York. I quan John McEnroe va sentenciar: «Això és l’evolució de l’esport», va verbalitzar. Alcaraz ja no és futur. És present. La seva rivalitat amb Sinner, que l’havia guanyat en dos dels seus tres enfrontaments anteriors, incloent aquest any a Wimbledon i a Umag, s’ha elevat fins al mateix nivell que durant anys ha mogut el trio que ha marcat en tres lustres l’era d’or del tennis. I Alcaraz ho sap. «Mentre hi hagi el Rafa, [Novak] Djokovic i [Roger] Federer seran els millors i la seva rivalitat sempre serà la primera, però avui hem demostrat que som el present i que tenim una llarga carrera al davant. Ens enfrontarem moltes vegades i demostrarem el nostre nivell», deia. Tiafoe, un rival físic i emocional Estava esgotat però exultant. I en els primers moments, «amb les emocions a flor de pell», només volia disfrutar del que havia viscut, un partit en el qual ell i el seu rival van mostrar «un nivell increïble, espectacular, amb alta capacitat de concentració». I ja hi hauria temps, aquest dijous, de dedicar-se a pensar i preparar-se per al següent repte imminent, un que Alcaraz sap que «serà realment dur»: Frances Tiafoe, el botxí de Nadal en aquest Obert, que es va desfer en només tres sets d’Andrey Rublev per arribar també a la seva primera semifinal d’un gran. El nord-americà és amo d’una història personal d’aquestes que commou: fill d’immigrants de Sierra Leone, es va forjar en el tennis al club on el seu pare treballava com a empleat de manteniment. Allà Constant va convertir una habitació en llar per a Frances i el seu germà bessó mentre la mare assumia dues feines com a infermera i mirava de mantenir allunyats els seus fills dels riscos i perills d’un barri empobrit de Maryland. Després d’anys gestant-se com a promesa i esperança per a un país orfe de líders des que va penjar la raqueta Andy Roddick, Tiafoe està finalment als 24 anys desplegant el seu millor tennis. I jugarà dividint el públic entre el suport incondicional als representants locals amb la passió que els espectadors novaiorquesos mostren per Alcaraz. Tiafoe juga amb l’avantatge d’haver vist complert el seu desig, expressat amb un somriure murri, que el murcià i Sinner s’enfrontessin en «una marató, un partit superllarg que els esgoti». Arribarà també amb el marcador històric davant Alcaraz inclinat al seu favor després d’un sol enfrontament que el nord-americà es va apuntar en primera ronda del torneig de Godó l’any passat. Però no s’hauria de confiar. Alcaraz va demostrar contra Sinner que el seu potencial no té límits.

Alcaraz se cita amb Tiafoe per continuar fent història

Després del seu èpic i titànic esforç davant Sinner, ja en els annals de l’esport, arriba a la seva primera semifinal d’un gran

El nord-americà, als 24 anys, està al seu millor nivell i consuma les esperances de relleu frustrades des de Roddick

El més llegit