Carreño, un talent forjat a foc lent

«Tenia tots els cops naturals, un bon servei, la pilta li corria un munt tot i que el seu joc no tenia consistència i fallava molt. Malgrat això ens va agradar», explica Javier Duarte al recordar per què van apostar per Pablo Carreño, amb 15 anys. El llavors director tècnic de la Federació Espanyola de Tennis i exentrenador d’Àlex Corretja i Alberto Berasategui el va veure jugar per primera vegada en un torneig de Saragossa. «Va ser Miguel Ángel Dopico, tècnic de la federació, qui el va descobrir», explica l’excapità de Copa Davis, que el va becar per acollir-lo al CAR de Sant Cugat, en un programa de cerca de talents per tot Espanya del qual també van sortir Roberto Carballés i Lara Arrubarrena. Carreño va marxar a Barcelona per incorporar-se al grup de la federació, amb Dopico com a entrenador, fins que va saltar al circuit de la mà de Duarte, amb qui va treballar durant més de sis anys. «Tenia un gran talent i era molt treballador, però li faltava evolucionar i entendre el joc», explica el tècnic català. «Pablo va passar de tenir zero punts ATP a ser el 53 mundial», valora orgullós i feliç per veure’l conquerir el Masters 1000 de Mont-real al vèncer a la final el polonès Hubert Hurkacz per 3-6, 6-3 i 6-3. Premi a la constància L’èxit en el torneig canadenc, als 31 anys, és la guinda a la seva feina constància i evolució, aconseguida també de la mà de Samuel López, tècnic amb qui treballa des que l’asturià va marxar a l’acadèmia de Juan Carlos Ferrero al sentir que el seu tennis s’havia estancat i necessitava nous reptes. En aquella segona etapa professional Carreño ha arribat a estar el 10 del món (aquest dilluns torna al 14 mundial) i ha guanyat quatre dels seus set títols en pista dura a Winstom Salem i Moscou (2016) i Chengdu (2019) i Mont-real, a més de la medalla de bronze als Jocs Olímpics de Tòquio 2021, després de derrotar Daniïl Medvédev i Novak Djokovic, i ser dues vegades semifinalista de l’US Open el 2017 (derrotat pel sud-africà Kevin Anderson) i el 2020 (per l’alemany Alexander Zverev). El títol «més important» «Fins avui, aquest any havia sigut probablement un dels pitjors de la meva carrera. Mont-real no és el meu primer títol, però si el més important de la meva carrera», valorava Carreño, que recordava els seus inicis al Grup Covadonga de Gijón on va aprendre a jugar en pistes dures. «Probablement Gijón no sigui el millor lloc per jugar al tennis a Espanya pel seu clima, però haver començat allà va ser molt important. Em va endurir. Vaig créixer en pistes dures i només a Barcelona vaig començar a jugar més en terra batuda. Sempre que arriba la gira d’estiu per Amèrica del Nord immediatament em sento molt bé a la pista. Aquí és probablement on jugo el meu millor tennis, sense ofendre Kyrgios», deia fent broma a la roda de premsa després de la seva victòria, recordant la crítica de l’australià, que fa uns mesos va escriure a les xarxes socials que «si no hi hagués tornejos de terra en el circuit, Carreño no seria entre els 50 primers del món». Si no hi haguessin tornejos de terra al circuit, Carreño no seria entre els 50 primers del món» Nick Kyrgios Davant Hurkacz, que va eliminar Kyrgios a Mont-real, va imposar el seu joc efectiu en el servei (72%), en la volea (81%), en la restada (36%) i molt sòlid (només 10 errors no forçats) per emportar-se un partit que no va començar bé, però en el qual va acabar donant una lliçó de joc en pista dura i que ja havia mostrat durant la setmana eliminant Matteo Berrettini ( 14 mundial), Holger Rune (26), Jannik Sinner (12), Jack Draper (82), Dan Evans (39) i Hurkacz (10).

Carreño, un talent forjat a foc lent

El tennista asturià conquereix als 31 anys el seu primer Masters 1000 a Mont-real després de guanyar Hubert Hurkacz a la final (3-6, 6-3, 6-3)

«Tenia tots els seus cops naturals, però no tenia consistència i fallava molt», recorda Javier Duarte, que el va portar al CAR amb 15 anys

El més llegit