Alcaraz no vol ser un duplicat de Nadal

Un any enrere era el 119 del món. Dotze mesos després Carlos Alcaraz ha irromput meteòricament al lloc número nou. Un altre pas més de gegant. El jove tennista murcià va saltant esglaons de quatre en quatre i ja no sembla impossible que els somnis que tenia abans de començar la temporada, com «guanyar un Grand Slam i ser número 1», es facin realitat. «No tinc límits, crec que estic en el camí correcte. Si em mantinc i continuo fent les coses bé, tindré opcions, però això no garanteix res», recalca Alcaraz, que ha aparegut en escena com el duplicat del seu ídol de joventut, Rafael Nadal. Per la seva mentalitat, el seu temperament, la seva precocitat, la seva contundència de cops i el seu potent físic, el paral·lelisme entre els dos tennistes no ha parat de créixer des que Alcaraz, amb 14 anys, com el mallorquí, va guanyar ‘les petites As’ a França, un torneig on s’han donat a conèixer molts dels millors tennistes europeus. Les expectatives que tots dos apuntaven de nens s’han complert a mesura que el tennista murcià ha anat batent rècords del mallorquí des de la seva aparició en el circuit. L’últim referent ha sigut a Barcelona, a la pista on Nadal va guanyar el seu primer títol el 2005. Aquest diumenge, 17 anys després, Alcaraz ha aixecat el mateix trofeu per succeir-lo en el palmarès del Barcelona Open Banc Sabadell. I com Nadal, el mateix 25 d’abril, s’ha estrenat com a ‘top ten’, amb 18 anys, 11 mesos i 22 dies, tot just un mes després que ho aconseguís el tennista mallorquí. Afició entregada La semblança amb el campió de 21 Grand Slams i 91 títols no està en l’impressionant palmarès de Nadal però si en la passió que atrau Carlitos, com li agrada que li diguin. Una passió viscuda «amb pell de gallina», assegurava el tennista, amb un públic entregat a ell a la central Rafa Nadal del RCT Barcelona des que va guanyar Stefanos Tsitsipas, va superar miraculosament Alex DeMiñaur i va guanyar el títol davant Carreño. Els crits de «¡Carlos, Carlos!» dels aficionats res tenien a envejar als de «¡Rafa, Rafa!» que s’han sentit des de l’aparició del mallorquí el 2005. Les cues de desenes de nens, esperant i cridant el seu nom a la sortida de vestidors d’Alcaraz per anar a la pista han sigut aquesta setmana, malgrat la pluja, iguals a la bogeria que desperta Nadal. Però símil és tan afalagador com perillós per a Alcaraz. «Carlos és Carlos i només ha començat. La seva ràpida progressió ens ha sorprès a tots, però és un noi jove. S’ha d’anar pas a pas, tenir paciència i protegir-lo», explica Juan Carlos Ferrero, que coneix en carn pròpia una situació semblant quan va irrompre, gairebé a la seva mateixa edat. A un punt del KO La comparativa potser no s’hauria produït a Barcelona, si a les semifinals Alex DeMiñaur no hagués deixat escapar un ‘match ball’ amb tota la pista oberta per rematar amb la seva dreta. L’australià va fallar. Tardarà a oblidar aquell moment. «L’Alex va estar a un punt de la victòria. Va jugar millor. Vaig tenir sort. Vaig tancar els ulls i vaig enganxar un ‘passing shot’», explicava d’aquell instant en què tot va poder canviar. Però, com en les remuntades acostumades de Nadal, Alcaraz també es va escapar de la derrota amb èpica. El diamant de Ferrero L’exnúmero 1 mundial és conscient que té un diamant a les seves mans des que el va acollir en la seva acadèmia de Villena. Un diamant que ja brilla molt però que és molt lluny dels èxits de Nadal. Un campió ha d’existir per si mateix. I se li insisteix. «Tinc Juan Carlos, que és capaç de dir-me com és de difícil tot el sacrifici que s’ha de fer per arribar al número 1». I ho recalcava en l’entrega de premis de Barcelona, públicament. «Fer-me bronques també forma part de la feina i del meu aprenentatge», deia en agraïment al seu equip. No hi ha lloc per a duplicats tot i que Alcaraz, amb els seus resultats, no pot remeiar-ho. Si Nadal va guanyar el seu primer títol a Sopot 2004, amb 18 anys, Alcaraz va fer el mateix a Umag l’any passat. Ha succeït el mallorquí com el ‘top ten’ més jove, i ha superat fins i tot campions de la talla de Novak Djokovic (el març del 2007) i Andy Murray (l’abril del 2007), que ho van aconseguir amb 19 anys. En altres coses Alcaraz ja ha millorat Nadal. Ell ja té un títol a Miami que falta a la col·lecció dels 37 Masters 1.000 del mallorquí. Carrera al número 1 Però la similitud entre tots dos segueix aquesta temporada. Igual que Nadal, campió a Melbourne, l’Open d’Austràlia i Acapulco, Alcaraz també ha guanyat tres títols a Rio, Masters 1.000 de Miami i Barcelona. En la classificació del millor de l’any Alcaraz és tercer a només 850 punts del mallorquí (3.350 punts) en una carrera oberta de set mesos fins al Masters en la qual aquest somiat número 1 no sembla impossible. El Masters 1.000 de Madrid, la setmana vinent, on el 5 de maig Alcaraz complirà 19 anys, i on torna Nadal després de dos mesos fora de combat per la seva fissura de costelles, serà un nou escenari de comparacions. Res a veure amb el partit que els va enfrontar el dia de l’aniversari del murcià a la Caja Mágica i on ell, llavors aprenent, va encaixar una lliçó del seu mestre (6-1, 6-2).

Alcaraz no vol ser un duplicat de Nadal

El tennista murcià entra en el top ten a la mateixa edat del mallorquí i va llançat en la carrera al número 1 mundial i la conquista d’un Grand Slam després de succeir en el tron de Barcelona el seu ídol de petit

El més llegit