Daniil Medvedev i Andrei Rublev van accelerar el pas de Rússia cap a la seva sisena final de la Copa Davis a la recerca del tercer títol de la seva història a costa d’Alemanya, que va trobar el seu sostre a les semifinals, incapaç de prolongar el factor sorpresa i la seva etapa en la competició.
Rússia accentua la seva condició de favorit. Es troba en la lluita pel tercer títol de la seva història amb només una derrota en tots els partits que ha jugat al llarg del torneig, el que va cedir Andrei Rublev amb l’espanyol Feliciano López a la fase de grups, i aquest diumenge es trobarà al Madrid Arena, a partir de les 16.00 hores, amb una sorprenent Croàcia, que va deixar fora de la final la Sèrbia de Novak Djokovic.
Va ser l’únic símptoma de debilitat del conjunt de Shamil Tarpischev, que ha guanyat amb rotunditat cadascun dels rivals que ha tingut al camí. La inestabilitat del cinquè jugador del món, que s’ha deixat més d’un set en el recorregut, ha sigut una lleu sensació de fragilitat. No va ser així, no obstant, en el xoc contra Alemanya.
Rublev, guanyador aquest any a Rotterdam i finalista a Montecarlo, Halle i Cincinnati, va tardar només 48 minuts a derrotar Nikolas Koepfer en el primer duel de semifinals, per 6-4 i 6-0.
«La diferència és que en aquest partit no m’he relaxat. He començat com sempre. En tots els partits he guanyat amb facilitat el primer set. Però després em relaxava, creia que ja estava guanyat i llavors el rival creixia. Aquesta vegada no va passar això. Vaig ser fort des del principi fins al final», va dir després del xoc Rublev.
Tornada a la final
Vint minuts més va tardar Medvedev a resoldre el seu duel i assentar Rússia a la final de diumenge. El número dos del món va estar al nivell esperat. Sense fissures, sense rival. Va guanyar Jan Lennard Struf en dos sets (6-4 i 6-4), igual que va fer abans amb cadascun dels jugadors amb qui va topar.
No ha cedit cap mànega el número u del quadro rus, que disputa les seves primeres finals de la Copa Davis després de la seva absència el 2019. El moscovita ho va celebrar en gran, amb escarafalls que no van ser entesos pel públic de Madrid, que el va acomiadar amb esbroncades i una sonora xiulada.
Alemanya va arribar fins al penúltim tram. Sense la seva màxima figura, el tercer jugador del món, Alexander Zverev, va deixar en mans de Struff i Koepfer el seu futur en la competició. Va ser el tapat del torneig, amb triomfs meritoris com el que va obtenir davant Sèrbia, sostingut per la fiabilitat del dobles i alguna victòria individual. No li va donar temps a arribar al xoc per parelles. El seu rival va ser superior.
Rússia, el millor equip de la competició amb el rànquing a la mà, espera el de Croàcia, amb què es jugarà el títol a la final de diumenge. Serà una reedició de l’enfrontament del 2019, quan el quadro de Tarpischev va vèncer els balcànics en la fase de grups. El conjunt rus, després, va caure en semifinals davant el Canadà, que va perdre la final amb Espanya.
No ha deixat passar aquesta oportunitat Rússia, que es va situar a la sisena final de la seva història. Va superar l’Equador i Espanya a la fase de grups. Després Suècia, per la via ràpida, a quarts de final. Alemanya tampoc ha sigut rival per al conjunt de Tarpischev, centenari a Madrid, que tornarà a una final catorze anys després.
Rússia aspira a la seva tercera corona, la primera després de tres lustres. Va guanyar la del 2002, contra França, i la del 2006 davant l’Argentina. En va perdre unes altres tres: el 1994 davant Suècia i les de 1995 i 2007 davant els Estats Units.