Arbitrar sense error

No hi ha discussió. La bola toca la línia, o no. És bona o fora. A la central Manolo Santana del Caja Mágica, aquest any, això ho decideix un sistema electrònic que controla el joc amb 40 microcàmeres i 10 làsers situats estratègicament a la pista que permeten veure, sense error, asseguren els seus inventors, el moment exacte del contacte de la pilota amb la superfície. El sistema Foxtenn d’arbitratge electrònic ha arribat per primera vegada a un torneig Masters 1000 de terra, superfície en què fins fa dos anys aquest tipus de tecnologies estaven prohibides i que el 2019, després de molts estudis, van aprovar la Federació Internacional de Tennis, WTA, ATP i els Grand Slams. «És l’únic sistema al món aprovat per a l’arbitratge electrònic sobre terra», destaca Xavier Simón, inventor i CEO de l’empresa catalana que en té la patent. «Un gran pas endavant que millora la competició i que els jugadors agraeixen». Les pistes de terra són, tot i que sembli al contrari, on més errors poden haver-hi, perquè els jugadors corren, es mouen i se superposen les trepitjades, els lliscaments, els bots de les boles, que es toquen a la mateixa zona, a més de condicions climàtiques diferents d’humitat o calor que fan variar la superfície. Situacions que poden portar a confondre el bot real de la bola amb el consegüent error arbitral. «És una tecnologia espectacular. Si és infal·lible, si la màquina no falla, ¿per què cal jugar amb errors?», es pregunta Àlex Corretja, extennista. «S’han acabat els errors humans o d’altres sistemes electrònics que no són 100% fiables. El nostre capta el moment del contacte real de la bola amb la superfície de la pista. Els altres emmascaren errors, perjudiquen els jugadors i enganyen els aficionats», recalca Simón. 2.500 imatges per segon L’empresa Foxtenn ha col·locat 40 microcàmeres a terra, combinades amb un sistema de làser, que permet captar la imatge del bot de la bola. Cada càmera recull 2.500 imatges per segon (l’ull humà veu 30 imatges al segon), entre totes les càmeres a pista es capten 150.000 imatges per segon i 12 bilions de dades. La tecnologia permet, a més, captar i enregistrar totes les dades del partit i d’un entrenament per analitzar-les posteriorment o al moment, tot i que a Madrid no s’utilitza pel contracte que té l’ATP amb el seu proveïdor IBM. «El nostre sistema capta la realitat. Permet veure exactament on bota i com es deforma la pilota. És una imatge real al mil·límetre, amb una credibilitat absoluta, no una trajectòria estimada i que acaba donant una projecció al terra en 3D com fan altres sistemes», diu Simón. Diferències amb l’‘ull de falcó’ El sistema de l’‘ull de falcó’, que s’utilitza des de 2001, fa servir un màxim de deu càmeres suspeses sobre la pista, que capten el bot partint de càlculs de triangulació del vol i la velocitat de la bola, projectant la trajectòria i visualitzant el bot a la pista en 3D. El seu marge d’error, segons estudis oficials, és de 3 mil·límetres. «Segurament els jugadors han perdut molts partits que haurien guanyat», destaca Simón. La utilització de l’arbitratge electrònic en el tennis ha posat en el punt de mira la presència dels jutges de línia. A Madrid continuen a la pista assenyalant els errors, tot i que a la central Manolo Santana, el Foxtenn s’activa cada vegada que el jugador reclama una revisió, ja que el jutge de cadira no pot baixar a pista a comprovar la marca. En pista dura i en herba només es permet tres vegades per set i una mes al ‘tie-break’. Nou model ‘live’ L’empresa catalana presentarà la setmana vinent una tecnologia encara millorada que permetrà l’arbitratge ‘live’, marcant l’error al moment, sense necessitat de jutges de línia a la pista, com ja es va fer amb l’‘ull de falcó’ al passat Obert d’Austràlia i les finals ATP a Londres, on no hi va haver jutges de línia. Una opció obligada a conseqüència dels protocols sanitaris per la pandèmia del coronavirus. En aquest punt hi ha el debat entre els que hi estan a favor i els que els eliminarien. Les raons que s’enfronten són econòmiques, de tradició històrica o perquè els jutges de línia són necessaris per a la formació dels futurs àrbitres. «El sistema facilita el treball de l’àrbitre. La màquina és més precisa que l’ull humà», admet Javier Moreno, jutge àrbitre de la Federació Internacional de Tennis (FIT) i avaluador, a Madrid, dels jutges de cadira de l’ATP i la WTA. Àlex Corretja, ex número 3 mundial i, ara, comentarista d’Eurosport i TVE, pensa que aquesta tecnologia li hauria anat molt bé en la seva època de jugador. «Per exemple, als Estats Units, contra Sampras, un jugador que et servia a 220 km i no teníem ni ‘ull de falcó’. Estàvem en mans d’un jutge de línia que havia de decidir si la bola entrava o no en mil·lèsimes de segon», destaca. «No era l’ideal. Jugaves contra el número 1 mundial, et feia un ‘ace’ i cridava “¡Come on!” per posar més pressió abans que la bola toqués el terra....No era senzill, la veritat. Aquest sistema m’hauria anat molt bé a mi i a molts», valora Corretja.

El més llegit