La Diputació de Barcelona aprovarà aquest dijous una nova inversió de 50 milions d’euros que s’emmarcaran en el projecte Renovables 2030, un pla que finalment tindrà un pressupost de 120 milions i que revertirà en generar energia renovable en 147 municipis de tota la província. El diputat d’Acció Climàtica de la Diputació, Xesco Gomar, s’ha referit a aquest pla de xoc com la primera «implantació massiva d’energia pública» a Catalunya, alhora que ha reivindicat la determinació de l’entitat al fixar els pressupostos. «Si una institució pública pretén complir una proposta, ha de demostrar-ho mitjançant pressupostos; la resta és xerrameca», ha afirmat.
En energia renovable, Catalunya va per darrere de la majoria de les comunitats autònomes (un 17% aquí respecte al 46,7% de la resta d’Espanya). En aquest context, el projecte de la Diputació es disposa a impulsar les instal·lacions fotovoltaiques i centrals de calderes de biomassa a més de renovar l’enllumenat, una reforma ja s’està portant a terme en municipis com Centelles (Osona) i Cercs (Berguedà). Quan s’hagi desplegat, tindrà un impacte de 35 milions d’euros d’estalvi a les arques municipals del conjunt de municipis que se’n beneficiïn. Alhora, les mesures permetran reduir l’emissió d’unes 50.000 tones de diòxid de carboni anuals i generar energia equivalent al consum de 15.100 llars.
«Passem d’assessorar a invertir en projectes amb 120 milions d’euros que se centren en tres línies d’actuació: la instal·lació de plaques fotovoltaiques, de calderes de biomassa i la renovació de l’enllumenat públic, que suposarà un estalvi en la factura de 35 milions d’euros», explica el diputat d’Acció Climàtica de la Diputació, Xesco Gomar.
Accelerar-ne la implementació
«Aquesta és la primera implementació massiva de sistemes d’energies renovables. Molts projectes ja estan adjudicats i d’altres s’estan executant; això farà accelerar-ne la implementació», afegeix Gomar.
Està previst que els 120 milions del pressupost reverteixin en 259 actuacions al territori. D’aquestes, la majoria, 149, corresponen a projectes d’energia fotovoltaica, 63 d’enllumenat públic i 44 de calderes de biomassa.
La majoria dels projectes s’executaran durant l’any 2023, si bé una part ja s’estan desenvolupant i d’altres no culminaran fins al 2024. La seva implantació suposarà un augment del 22% de l’autosuficiència energètica dels consistoris que hagin presentat els seus projectes. Les ajudes arribaran a 1,5 milions d’euros per municipi, independentment de la seva extensió o població.
Fusta
Les ajudes permetran desenvolupar accions en municipis com Centelles, on ja s’han desenvolupat projectes en instal·lacions locals. Això beneficia la piscina municipal, l’escola d’adults i el pavelló, que permetrà retallar la factura energètica municipal en fins a un 60%.
Al Berguedà, l’àmplia presència de zones boscoses propicia la instal·lació de calderes de biomassa. A Cercs, aquest sistema permet escalfar equipaments públics gràcies a la fusta dels boscos de l’entorn.
«La gestió del bosc permet, a més, generar ocupació», ha apuntat l’alcalde de Cercs, Jesús Calderer, que ha afegit, a més, que el 66% del territori català és massa forestal, però que poca gent hi treballa, una situació que obre una finestra a l’increment d’ocupació en aquest àmbit. A la comarca es preveu arribar a comptar amb 13 calderes de biomassa que permetran escalfar fins a 24 equipaments.
Comunitats energètiques
Altres municipis, com Caldes de Montbui (Vallès Oriental), ja han desenvolupat les seves pròpies comunitats energètiques a partir de la instal·lació de plaques solars en equipaments públics que generen una reducció en la factura dels veïns que s’hi han adherit.