L’hivern que ve: ¿Esperant ‘Filomena’?

Vist ara, després d’haver acabat de passar dissabte amb la llum més cara de la història d’Espanya (226,21 euros el megawatt hora), sembla un acudit, i de mal gust. Però el gener del 2021, la borrasca ‘Filomena’, que va implicar una devastadora onada de fred i neu, va disparar la factura elèctrica dels espanyols. La llum es va posar dos dies després de Reis a 94,99 euros per kilowatt hora. El que dèiem. Sembla ara una broma, però va ser llavors el segon preu més alt registrat a Espanya. L’anterior datava del 2002. El preu del gas tampoc es va quedar endarrere fa gairebé un any (38,9 euros per MWh). Des d’aquest octubre, la tarifa del gas ha pujat en alguns trams fins al 10,6%. Amb les tarifes actuals, ¿podrem afrontar l’arribada d’una borrasca com ‘Filomena’ o la primaveral DANA ‘Gloria’? ¿Quines probabilitats hi ha que es repeteixi un fenomen similar durant el pròxim hivern? La predicció meteorològica a mitjà i llarg termini és una ciència complexa i flexible. Es basa en models matemàtics que perfilen els escenaris més probables, però han de ser revisats contínuament i mai poden ser considerats com a profecies infal·libles. Ho sap bé el flamant Nobel de Física Giorgio Parisi, guardonat pel seu visionari sistema per analitzar l’evolució de la crisi climàtica. És precisament l’escalfament global un dels factors que fa més imprevisible l’aparició de fenòmens adversos. Episodis de fred i de calor extrems que trenquen la tendència global o la previsió general però que irrompen amb cada vegada més freqüència. «No és descartable que es pugui repetir un fenomen com ‘Filomena’, tot i que és impossible aventurar amb tanta antelació si passarà», explica Iván Domínguez, meteoròleg de Meteoclim Services. «El que sí que podem saber és per on aniran els trets aquest hivern», afirma. ¿I què diuen els models fins ara sobre el que passarà entre el desembre i el febrer? Domínguez en presenta dos dels més prestigiosos: el del Centre Nacional de Predicció Ambiental dels EUA (NCEP, per les seves sigles en anglès) i el del Centre Europeu de Predicció a Mitjà Termini (ECMWF). Tots dos coincideixen en línies generals. -NCEP: Segons les tendències mostrades per aquest model, les temperatures seran a l’hivern lleugerament més elevades (entre 0,5 i 1 grau) del que és habitual en aquesta època de l’any a la meitat nord de la Península. A Europa central aquesta «anomalia càlida» anirà d’1 a 2 graus. Sobre la tendència de precipitacions, en el conjunt d’Europa no es preveuen grans diferències amb el que és habitual, però s’apunta que a la part occidental de la península ibèrica s’espera que plogui o nevi menys. - ECMWF: Aquest model utilitza indicadors diferents de l’anterior, però la conclusió és similar: hi ha una probabilitat d’entre un 40% i un 60% que en el conjunt del territori espanyol la temperatura sigui superior a la que és habitual (les zones taronges o vermelles del mapa). Quant a la previsió de precipitacions, hi ha una lleu diferència amb el model anterior. Segons l’ECMWF, al Mediterrani occidental hi ha una probabilitat d’entre un 40% i un 50% que plogui més de l’habitual. Fins aquí el que diuen els models basats en equacions de dades obtingudes als oceans, l’atmosfera i el gel marí. I, en línies generals, encertaran. Però ningú s’atreveix a dir si aquest hivern, per exemple, es mourà el vòrtex polar, la massa d’aire fred que envolta els pols. L’hivern passat es va desplaçar al sud, cosa que va donar peu a un rosari de desastres meteorològics i una successió de borrasques a Amèrica del Nord i Europa. «És molt difícil de predir», afirma Domínguez. Es calcula, tot i que no se sap del cert, que el desplaçament del vòrtex es produeix cada tres o quatre anys. Ningú pot donar-ho per fet. Com ningú pot donar per fet que ‘Filomena’ no ens tornarà a visitar aquest hivern.

El més llegit