Radiotelevisió Espanyola és una empresa pública de dimensions gegants que produeix diferents propostes comunicatives, que té un extens organigrama que, a grans trets, es divideix en televisions, ràdios i webs. Per poder accedir als innombrables continguts d’aquesta empresa tan sols cal disposar d’un televisor a casa, o d’un ordinador amb accés a internet per observar les seves propostes. O sigui, que la podem veure tots.
L’organigrama és tan sideral que podem perdre la raó al descobrir totes les arestes que comprèn. A la televisió veiem La 1, la més oberta i generalista, a més de La 2, el Canal 24 Horas, Teledeporte, Clan i el Canal Internacional. Les sis cadenes en la divisió de ràdio inclouen: RNE, Radio 2, Radio Clásica, Ràdio 4, Radio 5 i Radio Exterior d’Espanya. Segons el meu parer, no té cap sentit que totes les emissores públiques tinguin com a marca un número (Radio 2, Radio 3 ... ) i que al canal principal li hagin retirat la marca de "Radio 1", que era com es coneixia des de principis dels 80. Cal afegir també el portal web de la casa que comprèn la plataforma RTVE Play, molt recomanable i que exposa una gran part de l’arxiu històric del grup, i a més hem d’afegir l’Orquestra i cors d’RTVE, i l’Institut d’RTVE.
Bé, ¿i això qui ho paga? Fàcil: la veiem tots, la paguem tots amb diners que van a càrrec dels Pressupostos Generals de l’Estat, a més d’un 3% dels ingressos anuals d’operadors de televisió comercial i gairebé l’1% dels ingressos d’operadors de telecomunicacions.
¿De què més es nodreix? De la comercialització de les seves produccions, i dels patrocinadors que apareixen als canals de televisió pública, no així en ràdio.
Però... un moment. El que va ser president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, va aprovar una llei que prohibia la publicitat a RTVE. ¿Prohibida? ¿Però quina astracanada és aquesta, si durant les campanades passades David Broncano va donar pas a l’últim anunci de l’any i no parem de veure espots a Masterchef, Operación Triunfo, o La revuelta...?
¿I doncs? La lletra petita d’aquesta llei diu que caben breus insercions publicitàries mentre s’emetin a l’interior d’"esdeveniments especials". Ara es diuen així els programes. I a RTVE li surt a compte pagar la multa perquè l’ingrés publicitari és superior. Així que feta la llei, feta la trampa.