‘Els Òscars’

Quan fa 16 anys els Òscars (Òscar Andreu i Òscar Dalmau) van escollir batejar La competència com a títol del seu programa de ràdio, l’eslògan consistia que, "després de cada EGM, guanyi qui guanyi, sempre guanya la competència". Era cert, ho és i estava ben tirat. Els seus registres d’audiència en els últims anys transparenten un èxit demolidor davant... la seva competència, tant per la gran força de l’FM a les dotze del migdia i la seva repetició a la una de la matinada, com des de la ràdio a la carta, el que ve a ser el Netflix de l’àudio, tot i que, com que està de moda, hi ha qui prefereix anomenar-ho pòdcast. En la ràdio, la marca de qui prescriu el missatge està sempre per sobre del títol del programa, de manera que resulta normal sentir la frase "m’encanten els Òscars" per sobre de "no em perdo La competència"; "soc superfan d’Herrera", en lloc de "cada dia escolto Herrera en la COPE"; "m’encanta la ràdio de Francino" per sobre de "sempre escolto La Ventana"... L’èxit d’un programa de ràdio arrela, per sobre de coincidències en el nom i en la seva manera de fer, en quatre aspectes: el talent de qui el prescriu (sobra qualsevol comentari), en l’ofici (tots dos són animals de ràdio), la capacitat d’improvisació i d’un bon equip que els acompanyi. I aquí els Òscars reuneixen quatre de quatre. No em vull oblidar dels inicis, que sempre són durs, i m’agradaria destacar la periodista Natza Farré i el tècnic de so Víctor Ollé, que semblaven peces insubstituïbles. I ho van ser... fins que el 2021 tots dos van desviar el seu camí professional a altres projectes. La seva presència en la televisió ha sigut diversa. Convé recordar algunes incursions com la del seu programa mensual en la desapareguda 8tv des de Luz de Gas, o en La nit dels Òscars a TV3, o el recent Tot torna, un ardu treball de rescat de material en els arxius dels 40 anys de TV3 que va merèixer més soroll i millor reconeixement. Però la ràdio sempre és la ràdio; m’ho va dir el gran mestre Josep Maria Martí: "Sergi, passi el que passi, i si pots, mai no dixis la ràdio", perquè no oblidem que la ràdio té un efecte terapèutic que guareix qui necessita la seva dosi diària, molt per sobre de la química de les pastilles. La ràdio apuja els ànims i genera un oasi d’optimisme en moments de penombra, especialment si la màgia procedeix d’anònims com Jep Cabestany i Jan Pol Desgrava. Per tant, gràcies, Òscars.

El més llegit