Explicar i ensenyar el que passa

Televisió de Catalunya. TV3. O 3cat. Diguin-li com vulguin. La televisió convencional jo la continuo anomenant TV3. És un nom més que comprat des del setembre de 1983, que la cadena va realitzar la seva primera emissió en proves amb la presència d’un joveníssim Joan Pera i la transmissió d’un Barça-Osasuna, amb locució de Josep Maria Casanovas, que va entrevistar a peu de camp un tal Diego Armando Maradona, i un gol del Lobo Carrasco en el qual vam veure sobreimpressionat l’autògraf del futbolista del Barça. Han passat 42 anys, una mica més que una generació. Fa diverses dècades que li diem amb aquesta terminologia que ens resulta tan familiar que canviar la marca sobre la marxa no resulta fàcil. Algun dia els comentaré algunes de les moltes traves que va posar l’Estat perquè TV3 arrenqués les seves emissions. Bé, doncs fa poques setmanes el mateix Estat va donar llum verda a les emissions del 2cat. Dimarts passat, al Tot es mou de TV3, Helena García Melero i Míriam de Saint Germain van mostrar les imatges d’un atracament que va tenir lloc unes hores abans a l’Hospitalet de Llobregat, en les quals es podia veure com una senyora gran, a punt d’entrar a casa seva, a mig matí, era atracada per un aspirant al campionat mundial dels indesitjables, que tenia com a objectiu del dia robar una cadena d’or que la senyora portava al coll. Ho va aconseguir. El succés va ser gravat per la càmera de seguretat de la porteria de l’edifici on viu la dona. Immediatament les xarxes socials es van omplir de comentaris de tota mena, si bé va arribar a ser alliçonador: bona part dels usuaris opinaven sobre la idoneïtat d’emetre aquestes imatges. O sigui, persones que en la seva vida han assistit ni un minut a una aula de la facultat de Ciències de la Informació, que mai han estat en una reunió preparant un informatiu o que han tingut a les mans l’escaleta d’un programa, però que a Twitter es mostren sense foto i amb pseudònim, que opinen i insulten qui no hi coincideixi. ¿Poden fer-ho? És clar, perquè les regles les posa aquell fatxa a qui injurien. Almenys, això diuen públicament. I que quedi clar: el nostre ofici consisteix a explicar i mostrar el que passa. Res més. De lliçons, les mínimes. Bé pel Tot es Mou. ¡Ah! Els Mossos van detenir el quinqui, tot i que ara estigui en un bar llegint aquesta columna petant-se de riure, mentre observa la seva futura víctima.

El més llegit