L’NBA i Europa

Una reflexió sobre l’interès que em va generar que a La revuelta firmessin les paus Dulceida i Broncano: OK. Fins aquí la meva anàlisi sobre la reconciliació que va proposar la influencer al showman. Anem, no obstant, a un tema interessant: el desembarcament de l’NBA a Europa i el seu futur comunicatiu. ¿De què parlem? D’una Lliga mundial de bàsquet en la qual participarien (o participaran) vuit equips de l’NBA i d’altres franquícies europees, de les quals l’organisme nord-americà pretén que siguin prou assentades com clubs perquè arrosseguin aficions i no crear-les del no-res. Les dues referències a Espanya serien el FC Barcelona i el Reial Madrid. I a Grècia, les del Panathinaikos i l’Olympiacos; les altres encara cal veure’s. Londres, malgrat que no té cap solvència en el món del bàsquet, seria un punt de referència important per la seva impecable connexió amb els Estats Units. No sona gens malament un FC Barcelona-Los Angeles Lakers al Palau Sant Jordi o un Reial Madrid-Chicago Bulls a la Caja Mágica. I no només per a seguidors locals, sinó per a turistes que estiguin de passada per les dues ciutats. Dues coses a part serien la capacitat adquisitiva dels seguidors per anar a veure els partits de tornada i què faran aquests clubs amb la Lliga regular espanyola. ¿Quan començaria el xou? En principi està previst per a la temporada 2026-2027. El que desitja l’NBA és, més enllà de l’espectacle, controlar el negoci i el talent dels jugadors, perquè el seu únic interès és econòmic, en aquest cas a través del bàsquet. L’NBA és un organisme privat que té clar el seu objectiu: els diners. I a més aquests americans gestionen molt bé l’espectacle. Aquesta setmana es verificarà l’inici del projecte, per la qual cosa si vostè es pregunta on veurem els partits, encara és impossible conèixer si serà una televisió convencional o una app de pagament qui tingui els drets audiovisuals del torneig. ¿Qui no recorda espais històrics de televisió com Chócala, amb Pedro Barthe; Cerca de las estrellas, amb Ramón Trecet, o el Basketmania de Lluís Canut al Canal 33? Tots tres van ser referència obligada per a aficionats al bàsquet i per als que es van unir a aquest esport gràcies a aquestes referències. Bé, doncs si s’ajunten els astres, ben aviat tornarà la febre pel bàsquet. Faltarà llavors crear programes que passin a la història.

El més llegit