Escric demanant disculpes. O, com a mínim, advertint i reconeixent que no reuneixo ni el nivell ni els coneixements per ser crític cinematogràfic. Em falta veure moltíssimes pel·lícules i moltíssimes sèries i, per exercir aquesta funció, em falta llegir molta literatura real i de ficció. Potser arribo tard, però ¿què faig jo, llavors, comentant un curtmetratge? És una bona pregunta la que em realitzo, perquè després de veure una pel·lícula l’anàlisi que solc fer és molt simplista: o m’agrada o no m’agrada. O em diverteix o no. I miro la següent.