El gran valor de ‘Cifras y letras’

És la senzillesa. Tal qual. Perquè fa dies que estic enganxat a aquest concurs històric que emet La 2 de dilluns a divendres. Quan em refereixo al terme històric, el raonament està justificat: han passat 34 anys des de l’estrena de Cifras y letras a TVE. Es va començar a emetre el 1991 amb la magnífica Elisenda Roca al capdavant, i tot i que ha aparegut i desaparegut en algunes etapes, des de fa una mica més d’un any el presenta el jove biscaí Aitor Albizua, procedent d’Euskal Telebista, on ha firmat espais com Lingo o Nos echamos a la calle mentre que al canal estatal ha donat la cara al comandament de programes com El comodín de La 1 o bé La noche del Benidorm Fest: ull, família, que això de Benidorm comença la setmana que ve i tindrem teatre i soroll del bo, que diria José Mourinho. Cifras y letras s’emet cada dia a les 21.30 hores, en horari on les bufetades per rascar una dècima de share van a dojo, però allà són, competint valentment contra formiguers, revoltes, intermedis i obtenint unes xifres d’audiència més que respectables. Aquest dimarts passat va arribar gairebé al 5% d’audiència capturant l’atenció de 634.000 espectadors. ¡Respecte al programa i als que el veuen! Cifras y letras es grava al centre de TVE de Sant Cugat, i no ho fa en un plató immens, ni es grava amb públic present al plató, ni necessita de grans escarafalls, ni de premis extraordinaris... És a dir, compleix totes les funcions d’entreteniment d’un canal públic. Sé que és un lloc comú, però per concursar i triomfar a Cifras y letras s’ha d’anar al programa ben llegit i calculat: llegit perquè s’han de formar paraules, cosa que resultarà més fàcil com més vocabulari tinguis al cervell i més llibres hagis llegit al llarg de la teva vida; i calculat perquè s’ha de ser ràpid de ment, a banda també d’imaginatiu. És a dir, que si dibuixem el retrat robot del concursant del programa no ens trobarem gens el que apareix en altres concursos, d’altres cadenes, amb unes expressions que s’assemblen a "habemos llegao" o "La Yenni sanfadao porque selacabao el refrejco". Aquí hi ha alguna cosa que no m’encaixa, perquè la dotació econòmica en aquests programes acostuma a ser bastant superior a la que es reparteix a Cifras y letras. Ja se sap: som a l’era en la qual es premia el soroll, s’enalteix la imbecil·litat i s’aplaudeix el postureig.

El més llegit