‘Silence, please’

Fa poc vaig destacar en aquesta secció la figura del productor de ràdio. Avui vull posar en relleu una altra figura radiofònica (i també televisiva) com és la del tècnic de so, sovint denominat director d’àudio creatiu. Els que hem treballat bastants anys a la ràdio solem batejar els tècnics com a "enterradors" perquè ells van veient com passen els cadàvers. Quin dubte hi ha que aquests cadàvers som nosaltres, que tenim el micròfon davant. Ho saben, ho assumeixen i somriuen, perquè un bon matrimoni professional entre locutor i tècnic és imprescindible. Ho anomenem química: un programa no xuta si les dues parts no van a l’uníson. He escoltat bons programes que per desgana d’un tècnic he deixat de sintonitzar: sintonies que s’allarguen, entrades de cops musicals extremadament molestos, abús d’efectes especials que a partir del tercer ni sorprenen, ni aporten... Aquest abús resulta cada vegada més molest als tràilers de les pel·lícules de cine, però això ja ho comentaré un altre dia. D’altra banda, també he escoltat guions o continguts normalets que l’aportació d’un tècnic ha salvat i fins i tot ha augmentat la qualitat del producte acabat. Els tècnics tenen, com a mínim, la meitat de la clau de l’èxit. Quan es talla una trucada reben bronques silencioses amb la mirada i automàticament aixequen els dos braços. No apareixen als cartells dels programes i normalment sí que ho fan en els crèdits en el primer o últim minut d’un programa. En el control de so d’un directe he vist de vegades més gent que a tota la rambla de Catalunya: qui està de visita per l’emissora, el representant de l’entrevistat, algun amigot que l’acompanya... I constitueix una falta de respecte absoluta utilitzar el territori del tècnic com a sinònim de zona lliure. Més d’una vegada he sentit un tècnic cridar "¡silenci!" (curiosa paradoxa: cridar silenci) en el seu propi hàbitat. Quan això ha passat, immediatament tothom ha abaixat la veu o ha abandonat el control. A mi no se m’acudiria posar-me enmig de la cadena de muntatge d’una fàbrica de patés i fer preguntes a un empleat o cridar per telèfon a menys d’un metre des del lloc en el qual treballa. Per això demano respecte al territori del tècnic, sisplau. I quan entrem en un control apliquem la tècnica del tennis: "·Silence, please". I, moltes gràcies, senyores i senyors tècnics.

El més llegit