Eleccions americanes

A la plataforma Movistar han dedicat, i crec que està sent una bona idea, un canal exclusiu consagrat a les eleccions dels Estats Units. Aquest canal està format per una selecció del millor cine de totes les èpoques i per fantàstics documentals relacionats amb diferents conteses nord-americanes que ajuden a entendre la història de la jove superpotència. Dilluns em vaig enganxar veient Un plan irresistible (Jon Stewart, 2020), una sàtira sobre el sistema polític nord-americà en la qual el protagonista, Steve Carell, interpreta un baró del Partit Demòcrata l’objectiu del qual és arribar a la glòria. No els explico el final. A veure: ni és la pel·lícula de la meva vida ni tampoc és una llauna, però la pel·li passa bé. La vaig començar a veure per casualitat i me la vaig empassar d’una tirada. Si té vostè la possibilitat, aprofiti perquè liquida les seves emissions diumenge vinent, ja amb un Donald Trump com a cap suprem. Em sembla una bona proposta que podem imitar per a esdeveniments d’aquest tipus: trobar una excusa per obrir i tancar un canal, dels molts buits que encara té aquesta plataforma. Sona bé i animo els seus impulsors que continuïn fent-ho. ¡¡Serà per canals!! Això sí: ignoro si tot això es fa en un no res, o si necessita de massa protocols tècnics, buròcrates o econòmics. Posats a pensar, tant de bo a tots ens oferissin la possibilitat de disposar d’aquesta opció: crear un canal de televisió. ¿Quantes vegades hem escoltat una frase semblant a… "A la tele no hi ha res que valgui la pena… Ufff, si jo tingués un canal…". Vinga. Aquest és el moment. Escriguin en un paper la programació d’un dia qualsevol, com avui dijous dia 7, des de les vuit del matí fins a les 07.59 del matí. ¿Aquest canal tindrà info matinal, amb el seu magazín? ¿Amb un o dos presentadors? ¿Amb quins programes o sèries l’omplirà? Bé, doncs multipliquin sous i producció pels cinc dies a la setmana. Fitxin els que prefereixin, però ajustin-se a un pressupost i estiguin pendents de les audiències per fer possibles canvis. Ja veuran com no és gens fàcil… I les meves últimes línies les dedico al nostre amic Òscar Moré (Figueres, 1974), radiofonista, que ens ha deixat als 50 anys. Fa dues setmanes vaig visitar Ràdio Barcelona i vam xerrar dos minuts: l’Òscar era feliç allà, tranquil, a la seva cadireta de sempre i en el seu medi natural. Que el seu amor per la ràdio el continuï difonent al cel.

El més llegit