‘And the winner is... Rodri!’

Si parlem de televisió, les gales de la Pilota d’Or solen ser impecables. M’expliquen que s’assagen fins a deu vegades i que l’entrega de cada premi està més que mil·limetrada, igual que passa en l’entrega dels Oscars de Hollywood. I em sembla bé, perquè a París també hi ha alfombra vermella, photocall, hotels de luxe i un gran desplegament mediàtic que acaba en el Théâtre du Châtelet de París. A Espanya es va poder veure a través de Movistar Plus. Però des d’ahir a la tarda, el Reial Madrid va muntar tal pollastre a l’ast mediàtic que semblava que havia passat una cosa molt greu. I no. Tan sols que un premi d’una revista no l’havien donat a un jugador seu. Tan sols això. I crec que aquest cabreig monumental merengue no té cap sentit, del qual a més sobren frases del tipus: "La Pilota d’Or deixa d’existir per a nosaltres... "L’entitat cancel·la el viatge a París", etc. La gestió de l’absència merengue de la gala és, com a estratègia comunicativa, discutible: han desviat el debat del ridícul esportiu del clàssic, però han entrat en un ridícul institucional de dimensions internacionals, crec que poc calculades. Entenc que el Reial Madrid, en lloc d’apuntar a la revista, s’hauria d’enfadar amb els que han votat per decidir tal guardó. ¿Qui han sigut? Cent periodistes de cent nacions que tenen el millor rànquing FIFA. És com si aquí el Diez minutos organitza el Premi Famós de l’any i no el donen a Belén Esteban. Doncs mala sort, Belén. Però... suposem que tota aquesta rumorologia que apuntava que Vinícius no era el guardonat era tan sols això: rumors. ¿Què hauria passat al final si l’hi donaven? M’imagino la delegació madridista, veient la cerimònia a Madrid. "And the winner is... Vinícius". Per això, jo m’hauria emportat un doble de Vinícius. I el poso allà assegut al teatre. Que ja saps que no l’hi donen, però... ¿i si sí? Doncs surt a recollir el premi i per evitar el ridícul doncs es fa l’afònic i no parla. És clar, que per a això cal fer un bon càsting, no sigui que el doble que escullis faci dos metres... M’imagino els presentadors donant-li el trofeu remugant: "No l’és... és que no l’és". Per això proposo a l’entitat que canviï la lletra del seu himne quan diu "enemigo en la contienda, cuando pierde da la mano" per "enemigo en la contienda, cuando pierde cancela los billetes...".

El més llegit