Ja era hora

En la setmana en què s’han decidit els premis Ondas hem sabut que, per fi, la ràdio ocuparà un espai a la televisió. ¿Què té de bo? Que això entrarà dins la normalitat. ¿Què té de dolent? Que la normalitat esmentada se centrarà tan sols en dos capítols. Tot aquest projecte ja està a punt de caramel per emetre’s (en principi, l’estrena està prevista per al 4 de novembre). Es tracta d’una proposta de Movistar Plus en la qual es retrà homenatge al mitjà, amb figures radiofòniques com Iñaki Gabilondo, Àngels Barceló, Carlos Herrera, Carlos Alsina, Paco González, Gemma Nierga, Carles Francino, Júlia Otero i Luis del Olmo, entre d’altres, i que portarà per títol Las voces de la radio. Molt bé. El seguirem de prop. Històricament la televisió va arribar més tard que la ràdio, era més moderna i gaudia de més impacte que la primera. I crec que per aquesta prepotència, per impacte i repercussió, la televisió i alguns dels seus gestors s’han dedicat a ignorar la ràdio, per entendre-la com a vella i com a antiga. Malament. Molt malament. L’han menyspreat, fins i tot silenciat, com si es tractés d’un enemic. I crec que aquesta no ha sigut una bona tàctica. En ocasions aquesta ignorància ha vorejat algun menyspreu, amb el següent marcador final: la ràdio ha dedicat el temps que ha fet falta a la tele, entrevistant els seus presentadors, emetent infinitat de talls d’àudio que s’han generat en programes de la tele (certament tampoc podien fer gaire cosa més...). Girarem el mitjó a veure què passa: ¿com ha tractat la tele a la ràdio? Molt malament, sota mínims, col·locant talls d’àudio amb una petita postproducció que simulava una ona movent-se, no ha dedicat cap programa a parlar del mitjà ràdio (aquest serà el primer), no ha muntat programes sobre continguts dels quals es parla a les ràdios. És a dir, s’hi ha acostat mínimament. I a mi, aquesta diferència de tracte em genera rebuig. Estarem alerta sobre el futur de la ràdio. Haurà de ser el mateix mitjà qui es faci un vestit a mida optant per decisions de futur que ja triguen: l’adeu de l’ona mitjana (ja es produeix a mig món) i haurà de decidir si manté l’FM o aposta pel DAB, tot i que això no servirà de res sense receptors assequibles. I qui va de la seva mà, perquè algun dia tots farem un pòdcast, però ens faltarà temps per escoltar el dels altres.

El més llegit