Quan veig a la tele Silvia Intxaurrondo sempre em recordo de l’Alfredo Urdaci de l’última legislatura d’Aznar i allò de "Ce Ce, O O". Un assistia a les seves locucions del telenotícies preguntant-se quina part d’aquell posat era convenciment del presentador i quina propaganda escrita i guionitzada per un altre. En els mitjans públics, aquests ferms portaveus del Govern sempre em fan un efecte nebulós: entre el fanàtic convençut i l’hipnotitzat.
La foguera
El somriure d’Intxaurrondo
El més llegit
- El barri litoral de Barcelona que tarda més d’una hora a arribar a la platja
- Fátima Ofkir: "Els primers dies a la presó d’Oman tenia fins i tot por d’anar al lavabo"
- Tardejos per a dones a Barcelona: plans per ballar lliurement sense sentir-te assetjada
- Fèlix Riera: «Barcelona competirà o no en la mesura en què aprofundeixi en el model metropolità»
- Rosa d’Espanya i un expresident