Broncano recupera la generació que va oblidar la tele

Hi ha eleccions que ens defineixen: ¿prefereixes el mar o la muntanya? ¿La carn o el peix? ¿La truita de patates, amb o sense ceba? Però, en les últimes dues setmanes, només hi ha hagut una pregunta: ¿ets de Motos o de Broncano? Fins i tot el ministre Óscar Puente va respondre dijous a aquesta qüestió en el nou 59 segundos. L’estrena a La 1 de TVE de La revuelta ha suposat un revulsiu a les nits de la televisió espanyola, concretament en la franja de l’access prime time, dominada amb contundència des de fa uns anys per El hormiguero. Si la primera setmana va acabar en taules (dues victòries per a cada un, tot i que els comptes totals se saldessin a favor de Motos), aquesta segona el resultat ha anat a una (amb dos lideratges per a cada programa, tot i que el balanç setmanal s’ha decantat en aquesta ocasió per l’antic equip de La resistencia). El fitxatge de Broncano va estar precedit d’un autèntic culebró en el si de RTVE, amb la sortida inesperada de diversos directius (entre ells la presidenta), de manera que la promoció estava assegurada sense cap esforç. No obstant, aquests vuit dies de duel televisiu han confirmat que La revuelta té moltes armes per guanyar aquesta guerra en la qual, curiosament El hormiguero està obtenint, al seu torn, unes dades realment notables (excepte a Catalunya, on el xou de La 1 ha guanyat des del primer dia i en les dues últimes emissions ni tan sols apareix en el rànquing dels 20 programes més vistos). Però, ¿per què està calant tant l’humor de Broncano? Abigail L. Enrech, propietària de La Llama Store, llibreria i galeria especialitzada en humor, ho té clar: "La tele generalista fa dues dècades que dona l’esquena a una generació sencera, que no té molts productes pensats o fets per referents seus. Broncano i els seus col·laboradors, com Yunez, representen un grup de còmics d’enorme èxit que fa anys que omplen teatres per tot Espanya i amb poques oportunitats en canals mainstream. Està bé que la pública per fi atengui aquesta realitat, que és que Espanya està vivint una autèntica edat d’or de la comèdia, que fins ara no tenia gaire presència mediàtica". No és l’únic secret del seu èxit, segons Enrech: "Broncano, sense renunciar al seu perfil polític, mostra una alegria, una despreocupació, una capacitat per al diàleg i el riure’s de si mateix que ara mateix és una raresa molt saludable, molt refrescant i molt necessària". "La tele es pren molt seriosament a si mateixa i Broncano i els seus col·laboradors, amb la seva gansoneria, dessacralitzen la pròpia televisió, sempre tan tensa", afegeix. Capacitat de diferenciar-se Sergi Mas, crític televisiu d’EL PERIÓDICO, ressalta la seva capacitat per diferenciar-se dels altres. "És un tipus de programa i d’humor que mai s’havia atrevit a emetre una tele pública: desvergonyit, però no xavacà, i que juga fins i tot amb el mantra d’‘està recomanat o no pel president del Govern’". Perquè les pulles a causa dels rumors sobre la ingerència de Pedro Sánchez en el seu fitxatge van ser constants el dia de l’estrena. "Broncano juga amb aquest rumor i, a més, el gestiona bé i amb humor. No només ell, sinó sobretot el seu equip. Això no ho hem vist mai a La 1. No hem vist mai José Luis Moreno parlar del PP quan ha tingut la seva oportunitat d’estar allà", recorda Mas, que creu que La revuelta "ha despertat la curiositat de gent que mai havia vist aquesta mena de programa" quan estava en la televisió de pagament i que ara "ha descobert la totalitat d’aquest espai en una tele en obert". A part, és clar, que arrossega "un públic molt fidel que l’ha seguit fins a TVE", remarca Mariola Cubells, analista de televisió a La ventana de la SER. "Broncano, a hores d’ara, ja és una marca consolidada", incideix Elena Neira, professora dels Estudis de Comunicació de la UOC. La polèmica, és clar, ha jugat al seu favor. "Tant pel discurs crític contra els diners que s’han desemborsat pel programa com pel duel contra el presentador estrella més ‘carca i superb’. Broncano connecta perquè no es pren gaire seriosament a si mateix i perquè arrisca molt més. Crec que l’impacte en la marca RTVE compensarà cada euro que ha destinat a contractar-lo", assegura Neira. "Jo tinc companys que feia anys que no miraven la tele generalista a aquella hora i, amb tot el soroll que hi ha hagut a causa del seu fitxatge, han decidit que és un programa que mereix la seva atenció", afegeix Cubells, que considera que La revuelta és "un programa completament diferent del que estem acostumats a veure en aquesta franja". Entrevistes diferents Una mostra d’això són les entrevistes que fa, molt poc corrents. "La gent està farta de veure a la televisió superfamosos que expliquen notes de premsa en veu alta per posar un tràiler", recalca Enrech. "L’audiència sap que, amb l’entrevista que [Broncano] faci a l’escriptor de torn, l’últim que farà és la promoció del llibre, sinó que li explicarà històries que no sortirien mai en una entrevista formal i normal", afirma Rocco Steinhäuser, crític televisiu de Versió RAC 1, que valora "el llenguatge directe" de Broncano, "que connecta amb la gent del carrer". Amb La revuelta, que ha demostrat que no depèn tant de l’èxit del convidat com El hormiguero, l’únic que saps és que el presentador els preguntarà pel sexe i els diners. Per no saber, ni tan sols saps per endavant el nom del convidat, entre els quals, fins ara, hem vist metges, escriptors, cantants, waterpolistes i actrius. Fora d’això, pot passar qualsevol cosa. Sobretot perquè "feia molts anys que Broncano creava a Movistar Plus+ el que se li dona bé, que és un programa d’entreteniment sense guió", remarca Steinhäuser. Algunes vegades pot tenir unes preguntes preparades i després no fer-ne cas i, en canvi, i donar protagonisme a alguna persona del públic", assenyala Mas. "És un estil de fer programes en el qual mana la improvisació. Això ho ha aconseguit amb els anys d’experiència fent monòlegs i per un punt d’intel·ligència comunicativa que el fa lluir-se en el [fals] directe", creu Steinhäuser. Això sí, Cubells deixa caure una crítica. "Per al meu gust, el programa és massa masculí. Hi ha hagut algun dia en què no ha sortit ni una sola dona, i això s’ha de revisar".

Broncano recupera la generació que va oblidar la tele

«Mostra una capacitat per riure’s de si mateix molt saludable», apunta Abigail L. Enrech

«L’únic que saps és que el presentador els preguntarà pel sexe i els diners», diu Rocco Steinhäuser

L’estrena de ‘La revuelta’ ha suposat un revulsiu en la franja de l’‘access prime time’, dominada des de fa anys per ‘El hormiguero’

L’humor desvergonyit «ha despertat la curiositat de gent que mai havia vist aquesta mena de programa»

El més llegit