Marta Rovira torna i TV3 vibra

A hir va fer deu dies del retorn de Marta Rovira. Ha sigut molt notable el balanç televisiu que li ha atorgat TV3 aquests dies. Tots els Telenotícies li han proporcionat una formidable atenció i cobertura. El divendres 12, el dia que va emprendre el seu retorn, les càmeres van seguir el seu pas per Salses (Rosselló) i, a l’arribar a Cantallops (Alt Empordà), van emetre el seu famós avís a navegants: "Som aquí per acabar el que vam començar [...] ¡Cap a la República catalana!". El dissabte 13 ens van oferir la rebuda que li van dispensar a Vic. El dilluns 15 van ressaltar la seva al·locució, en la qual advertia: "Avui no estic tan optimista com la setmana passada". El dimarts 16, magna rebuda de Marta Rovira al Palau de la Generalitat. El dimecres 17, arran de noves informacions sobre els cartells de l’Alzheimer, van emetre el seu aclariment personal, taxatiu, davant la barbàrie comesa: "¿Pensen vostès que jo hauria autoritzat un cartell d’aquestes característiques? ¡Doncs no!". El dijous 18: "¡Marta Rovira torna al Parlament sis anys després". I dissabte dia 20, boniques imatges campestres de Marta rebent el carinyo de l’Acampada Jove a Sant Sadurní . O sigui, una vibrant i prolongada visibilització televisiva en aquests primers deu dies del seu return. Podria semblar una atenció desmesurada, però, ben mirat, i des d’un punt de vista estrictament periodístic, aquest focus permanent de TV3 cap a Marta Rovira crec que té sentit. Amb Oriol Junqueras en fase d’ermitana meditació sobre el seu propi destí, i amb el president Pere Aragonès que ha decidit pràcticament autodiluir-se, Marta és avui l’única líder d’ERC en el trencaclosques de la governabilitat de Catalunya. Qui ha quedat més desassistit per TV3 aquests dies ha sigut Carles Puigdemont. Deu ser terrible per a ell passar inadvertit. Deu haver pres nota de com ha arribat a Catalunya Marta Rovira: amb TV3 al seu servei, però sense mobilitzacions, ni autocars plens d’excursionistes a la frontera per rebre-la. Deu haver-ne pres nota per no fer el mateix. El que Puigdemont necessita quan torni és una gran escenografia. Llavors el relat televisiu pot arribar a una èpica gairebé divina. I si la policia el deté durant uns quants minuts i les càmeres enfoquen bé aquell moment, apareixerà en tots els telenotícies del món. Com l’orella de Trump. Al·leluia.

El més llegit