Aquest nen sembla sa i estalvi, però només fins al següent atac

A tac a l’hospital infantil més gran d’Ucraïna. Davant un succés tan criminal, els informatius de les cadenes han despertat. Li han donat al tema prioritat noticiable. Encara no se sap quants cadàvers hi ha, ni quants d’ells són nens massacrats. D’entre totes les dures imatges que la televisió ens ha ofert, aquesta d’Informativos Tele 5, feta segurament amb un telèfon mòbil, és particularment dolorosa. És un nen, potser una nena, intubat, ensagnat, amb el cap i part de la cara embenats. Dins de la part tràgica, provoca, no obstant, un punt d’alegria emocional: sembla que, en efecte, aquest nen s’ha salvat. Però, si mirem amb atenció, ens adonem que és una supervivència condicionada: fins que arribi el pròxim atac, el pròxim míssil, la pròxima bala. He començat dient-los que davant aquest criminal atac a un hospital de nens la tele havia despertat. No és que estigués adormida, és que la guerra a Ucraïna ha entrat en l’ensopiment informatiu fatigant. Això sona molt canalla havent-hi tants morts pel mig, però és exactament el que passa. La invasió russa a Ucraïna va començar fa més de dos anys. Massa temps per a la tele. Diuen els experts que l’audiència ens cansem. Amb Palestina passa el mateix. Ara la massacre de Gaza també ha tingut un repunt televisiu a causa de la dada que acaba de facilitar la revista mèdica The Lancet: des del setembre del 2023 s’han comptabilitzat 186.000 morts a Gaza. I la tele la dona perquè ens horroritzem una estona. Però només una estona. De seguida passen a l’entreteniment perquè ens distraguem. No sigui cosa que perdem la gana, o les ganes d’anar de compres, i minvi la contractació d’espots publicitaris. ‘GRAND PRIX’. Parlant d’entreteniment, a veure com passo ara a explicar-los a vostès que la gran actualitat televisiva és que el concurs Grand Prix ha tornat (La 1 de TVE). Només una pinzellada: competien les localitats d’Almacelles i Bembibre, i Almacelles va anar en tot moment per davant, fins al final, quan no van saber què significa gulusmear. Jo tampoc ho sabia, i fa més de 70 anys que estic enganxat a un diccionari. A l’alcalde d’Almacelles, Joan Bosch, li van preguntar què era el més extraordinari de la seva localitat. Va dir: "La seva vista a l’horitzó". Es van quedar flipant. No van entendre la subtil finezza d’aquest alcalde.

El més llegit