Ballant sobre màquina d’escriure gegant

A questa última setmana d’El hormiguero (A3 TV) abans d’anar-se’n de vacances ha tingut un moment que ha causat gran excitació en els ambients de la xafarderia de la faràndula. Va passar quan Pablo Motos li va preguntar a la show-woman Leticia Sabater per què s’havia operat l’himen. Ella va contestar que ho va fer perquè els penis grans no li entraven. I va afegir: "Ara tots els artefactes masculins em caben". Home, fins i tot alegrant-nos-en per la senyora Sabater, no és una dada rellevant. Molt més interessant va ser la performance que va construir Pilar Rubio ballant claqué, a duo amb la seva professora de ball, sobre una màquina d’escriure gegant. Amb el so de la melodia Too Marvelous For Words, en versió del crooner canadenc Matt Forbes, vam veure com Pilar i la seva professora s’anaven posant sobre les tecles, transitant sobre el teclat i conformant una coreografia molt espectacular. Només els retrec, tot i el simpàtic xou mecanogràfic, que no hagin acabat d’arrodonir-lo. Si cada vegada que es posaven sobre una tecla, hagués aparegut una lletra en el foli blanc, que és el que passa normalment a les màquines d’escriure, probablement haurien creat, fruit de l’absolut atzar, un text inquietant. Segons aquella enginyosa teoria del matemàtic francès Émile Borel, titulada Teorema del mico infinit, si un mico es posés a teclejar una màquina d’escriure, durant un temps infinit i sense parar, podria acabar sortint-li el Quixot de Cervantes. És a dir, si cada nit Pilar Rubio repetís a El hormiguero aquest xou mecanogràfic, potser dins d’un nombre infinit de programes acabaria escrivint el cèlebre assaig d’Ortega i Gasset l’España invertebrada. Les alces de Pablo Motos Ressaltem per acabar la gran alegria que li va sobrevenir ahir a Pablo Motos quan va entrevistar la cantant Becky G. És una artista molt simpàtica. Els seus fans li diuen de manera carinyosa La chaparrita perquè és baixeta. Motos estava exultant. "Per fi algú a la meva altura", devia pensar el presentador. I en aquesta eufòria que l’embargava, va tenir un rapte de loquacitat. Va explicar: "Quan vam començar El hormiguero fa 18 anys, jo volia ser presentador. ¿I com són els presentadors? ¡Tots són alts! De manera que em vaig posar falques a les sabates, alces en el seu interior. Vaig durar dos dies així. Caminava com un gall dindi", va confessar.

El més llegit