Gran atenció informativa a les cadenes: el cèlebre gladiador futbolístic Mbappé ha patit un cop a la cara i se li ha desviat una mica el septe nasal. Hi ha preocupació perquè haurà de jugar amb una màscara. Menys interès televisiu ha provocat la presència de la infermera pediatra Ruth Conde, de Metges sense Fronteres, en l’al·locució que va fer als diputats del Congrés. Els va explicar el que ha viscut i sentit a Gaza. L’olor de la mort i l’olor del dolor als hospitals. Tenir davant un ésser humà ferit greument, una nena, un avi, una mare, i no poder oferir-los res. La tele és reticent a donar gran minutatge i ressonància a aquests testimonis. Diuen que l’audiència ens cansem i canviem de canal. Incentiven el que anomenen l’«entreteniment» perquè diuen que així ens fan la vida més agradable. Si per cada nen que hi ha al món, ferit per les bombes, famolenc o maltractat, la tele fes un segon d’apagada, només veuríem una pantalla apagada. Aquesta seria una màscara inquietant. Potser llavors comprendríem la globalització de la massacre.