Que només el riure del públic el jutgi

Que només el riure del públic el jutgi

per Emma Riverola

Hi ha molts tipus d’humor. L’irònic, el negre, el blanc, el grotesc, l’absurd… Mirar de diferenciar entre un bon o un mal acudit no és fàcil. El context ho és tot. El que ens semblava graciós fa dècades, ara ens pot resultar penós. Per mel·liflu o per ofensiu. L’acudit més graciós del món (1969) és un esquetx dels Monty Python sobre un acudit mortalment divertit. Tan, tan còmic que fins i tot el seu autor mor de riure a l’acabar-lo. També la seva dona al llegir-lo. I els policies que investiguen el cas. Davant el seu potencial destructiu, els anglesos l’utilitzen com a arma de guerra contra els nazis. Finalment, complert amb escreix el seu objectiu, l’acudit és enterrat al camp de Berkshire per no ser explicat mai més. En el monòlit commemoratiu s’hi pot llegir: "A l’acudit desconegut".