En la batalla acarnissada entre la novolatria pedagògica imperant i la soferta resistència dels professors honrats, de sobte apareix caminant tan tranquil Josep Maria Esquirol. Sonen les canonades perquè l’escola sigui una cosa o la contrària, però ell exhibeix un absolut desinterès pel xiulet de les bales. Acaba de publicar L’escola de l’ànima (Quaderns Crema), un llibre en què pren una posició ferma però aliena al debat enverinat. La seva reflexió sobre aquest lloc estrany on el coneixement es transmet en un joc de piromania prometeica no és deutora d’un bàndol: és producte de la seva pròpia filosofia i de la seva experiència com a professor.