Entre els serveis que els hotels de gamma mitjana i alta ofereixen als seus clients, destaca i resplendeix per a mi en primer lloc, per sobre dels barnussos eteris, la maquinita de cafè Nespresso i l’assortiment de coixins per a tots els geps, cosa que només puc descriure com una aposta decidida per l’art per part de les cadenes hoteleres. Quines exposicions de pintura rupestre sobre porcellana blanca tan boniques ens brinden als clients amb l’eliminació sistematitzada de l’escombreta del lavabo. Els meus lectors m’agrairan aquesta derivada escatològica: almenys avui no estic parlant de política. Una sèrie interminable de viatges de treball arreu de la geografia espanyola m’ha decidit a abordar públicament aquesta qüestió. ¿A qui se li va acudir? ¿En quin moment? ¿Amb quina finalitat?