Cas Sancho: no som jutges, però ho semblem

I en vista que cap mitjà pot accedir a la sala del judici i gravar amb càmeres el que passa allà dins, al programa Código 10 (Cuatro) van col·locar de sobte al plató una recreació virtual de Daniel Sancho, un maniquí, un ninot, carregat de cadenes. Els que han pogut entrar al judici han assenyalat que Sancho, en efecte, va aparèixer lligat de peus i mans amb grillons. Si ara ressalto aquest cop d’attrezzo de Código 10 no és perquè sigui una raresa. És per advertir que els televidents ja ens hem acostumat al fet que la tele ens presenti els successos en clau d’impacte. Si no donem espectacle ¡no hi ha audiència! és el lema que impera des de fa temps. El cas de Daniel Sancho, al ser jutjat a Tailàndia, adquireix prismes nous a la tele. Els programes no només tendeixen a transformar-se en judicis paral·lels: en aquest cas també impulsen l’audiència a prendre partit. Les normes judicials a Tailàndia, tan diferents de les d’aquí, provoquen estranyesa als platós. I el relat televisiu sobre aquell sistema jurídic condiciona l’opinió de l’audiència. Ens converteixen en jutges. Jutges des del sofà. Jutges tan ignorants com domèstics. La plataforma HBO Max, en vista de l’atracció que concita aquest cas, ha preparat una sèrie documental. Acaba de penjar el primer episodi, anomenat Capítulo cero. És una llarga entrevista a Rodolfo Sancho, el pare de Daniel. Ens adverteixen, a l’inici, que els pròxims capítols els oferiran quan s’hagi dictat sentència. És una mesura prudent. Mentre el cas estigui sub iudice si tots els programes guardessin silenci, evitaríem aquest delirant espectacle de la tele repartint a tothom diplomes de jutges. No obstant, llançant ara 50 minuts amb el pare de Daniel –i vídeos familiars de l’avi Sancho Gracia, el fill Rodolfo i el net Daniel quan era nadó– la prudència que pretén HBO trontolla. Deia Rodolfo Sancho, en defensa del seu fill: "Hi va haver una baralla, i en aquesta baralla hi va haver un accident". En el breu minutatge que li van dedicar a la germana de la víctima, escoltem una altra versió. No desitja pena de mort. Desitja cadena perpètua. "Perquè tingui tot el temps que Déu li doni de vida per pensar en el que va fer. No només va esquarterar el meu germà, va esquarterar una família". Diuen que a mitjans de maig el jutge de Tailàndia dictarà sentència. Temo les sessions que, mentrestant, ens oferirà la tele.

El més llegit